El canvi d'ús de Mas de Colom, de centre de reclutament de tropa, a hospital militar l'abril de 1938, fou una decisió de l’Estat Major republicà, per donar suport sanitari a l’ofensiva republicana sobre el cap de pont de Balaguer, que pretenia foragitar les tropes franquistes del marge esquerre del riu Segre. 

Aquesta ofensiva es va nodrir, en part, amb els 27.000 efectius de la Lleva del Biberó, acabats de mobilitzar i que, després de pocs dies d'instrucció, serien integrats a les divisions 60a i 72a. L’ofensiva del cap de pont de Balaguer es convertí en un sagnant bateig de foc i una tomba per als biberons, que acabà al cap de vuit dies amb un absolut fracàs republicà.

El General Vicente Rojo va ordenar l'inici de l'ofensiva el dia 22 de maig, deixant a la rereguarda i com a tropa de reserva, les unitats més combatives de l'Exèrcit Popular, com ara la XV Brigada Internacional a Tàrrega i la XIII al Talladell. L’operació va durar vuit dies. L'experiència de l’atac, contada pels supervivents, ho diu tot:

Josep Llauradó (biberó): “A la nostra companyia, a més del capità, caigueren el comissari, dos tinents, tres sergents, alguns caporals i molts soldats: de 130 homes, en vam sobreviure 18.” 1

Josep Massamunt: “En cinc hores, de 700 homes, en restaven 120. No ho enteníem. Entre morts, ferits, presoners i desapareguts havíem perdut 580 combatents.” 2

Les previsions de l’Estat Major es basaven en un ràpid desallotjament del cap de pont de Balaguer i en combats intensos a l’altre costat de riu: “La Sanidad de los Batallones, suficientemente reforzada, actuará en la zona de la margen derecha del río Segre. La evacuación en esta zona se realizará de momento exclusivamente con camillas y con artolas. Los puestos de evacuación de Brigada, actuarán en la proximidades de la margen izquierda del río Segre, desde donde la evacuación se efectuará con ambulancias”.

Pel que fa a la classificació dels ferits, aquesta es faria a la carretera de Bellvís a Bell-lloc, a Linyola i a Cubells. 

Les formacions hospitalàries i de serveis serien: 

De primera urgència a Bellpuig, Ivars d’Urgell i el Tren Quiròfan, a l’estació d’Anglesola amb un equip quirúrgic.

De segona urgència a Mas de Colom amb dos equips quirúrgics i 220 llits.

De tercera urgència a Cervera amb cinc equips quirúrgics i 900 llits.

A més un hospital de ferits lleus a Prats d’Anoia, uns dipòsits de lleus a Fondarella i la Fuliola i un hospital de palúdics a les Pallargues amb 200 llits.

Amb la carnisseria d’aquells dies de maig, les instal·lacions hospitalàries properes al front van quedar desbordades, igual que amb l’ofensiva d'Aragó de feia un mes i mig, quan en dos dies, el 4 i 5 d’abril, a la fossa comuna del cementiri d’Anglesola, s’hi van enterrar 16 soldats que havien ingressat ferits, i havien mort al Tren Hospital número 20.

Les fotografies d'Alec Wainman del 29 de maig de 1938, fetes a Anglesola, mostren els ferits a l’ofensiva del cap de pont de Balaguer dins del Tren Hospital número 20. El fracàs de l’ofensiva del Segre va traslladar l’atenció dels esforços de la sanitat de guerra cap a la nova ofensiva que es preparava a l’Ebre. Amb tot, la guerra i els combats bèl·lics van continuar durant nou mesos al Front del Segre, per la qual cosa l’estructura sanitària bàsica de la zona, i amb ella l’hospital de Mas de Colom, es va mantenir. Deu dies abans de l’arribada de l'exèrcit franquista, el dia 5 de gener de 1939, en plena ofensiva d’ocupació, l’hospital de Mas de Colom estava operatiu.

El mes de març de 1937, la Generalitat de Catalunya va enviar dos equips quirúrgics a les Brigades Internacionals. El director d’un dels equips el dirigia el doctor Josep Maria Massons Esplugues, i comptava amb el doctor Josep Pifarré Mayoral i l’internista doctor Jacinto Alonso Pérez del Camino. L’altre equip el dirigia el doctor Moisès Broggi Vallès, amb el doctor cirurgià Josep Jordana Soteras i el doctor Salvador Guardiola Guarro.3

Durant més d’un any, el doctor Moisès Broggi i el seu inseparable equip, van treballar arreu dels fronts de Madrid i d’Aragó, essent pioners en l’atenció i les intervencions als ferits amb equip quirúrgics dins d'ambulàncies mòbils a prop del front, reduint així la mortalitat per ferides de bala i de metralla a nivells fins llavors mai vistos. Amb ells hi treballaven equips mèdics americans, canadencs i britànics integrats per desenes de voluntaris, metges i infermeres internacionals, que per solidaritat van venir a casa nostra a treballar al costat de la democràcia i de la llibertat.

Durant aquells dies de maig, el director metge de l’hospital de campanya núm. 3 de Mas de Colom a Tàrrega, fou el doctor Josep Jordana Soteras, el metge cirurgià de l’equip del doctor Moisès Broggi, al costat de metges i infermeres voluntàries de les Brigades Internacionals. D'ell en llegirem properament una gran història.

1 Massamunt i Marqués, Josep. Els biberons. Els seus escrits, vivències, trobades i ofrenes florals (1938-2000), Editorial de Ponent, 2001, pàg. 78-79.
Entrevista d’Andreu Caralt a Josep Llauradó, Diari de Tarragona, 26 de juliol del 2008.

2 Massamunt i Marqués, Josep. Els biberons. Els seus escrits, vivències, trobades i ofrenes florals (1938-2000), Editorial de Ponent, 2001, pàg. 16.

3 Massons, Josep Maria. Memòries: el camí cap als 100 anys. Barcelona. Ed. Signo, 2013