Entre el 2 i el 24 d’abril de 1938, quan les poblacions de Lleida i Balaguer han caigut en mans de l’exèrcit franquista, la República fa tot el possible per estabilitzar el front al llarg de la línia del Segre i reorganitzar els serveis bàsics de l’Exèrcit Popular. És en aquestes dates quan es reestructura l’atenció hospitalària, i provisionalment es crea un hospital d’evacuació a Tàrrega, al capdavant del qual hi trobem el tinent metge Francesc Esqué Rué, que prové de l’hospital militar de Cervera, situat a l’antiga Universitat. 

El Francesc Esqué va néixer a Reus (al principal de la Casa Piñol de la plaça Mercadal, cantonada amb el carrer de les Galanes), el 15 de juny de 1908, fill de Francesc Esqué Massó i Dolors Rué Rubió. La seva mare va morir quan ell tenia dos anys i visqué amb el seu pare i la seva germana Josefina a Reus, on el seu pare tenia una botiga de roba, El Globo (Novedades Esqué), a la plaça Mercadal. 

Va estudiar intern al col·legi dels Fills de la Sagrada Família (Manyanet de Reus). Per motius familiars, el seu pare va traslladar la residència familiar a Cervià de les Garrigues i Arbeca. El Francesc va estudiar Medicina a la Facultat de Barcelona. 

Un cop llicenciat, va exercir de metge a Cervià de les Garrigues. Començada la Guerra Civil, ell i el seu pare van ser detinguts per un camió de milicians que passava pel poble i van agafar tota una colla de gent. Creien que moririen, però sense saber per què, de cop i volta el camió es va aturar, en van alliberar uns quants i ells van estar entre els afortunats. 

Durant la guerra va exercir de metge a l’hospital militar del XVIII Cos d’Exèrcit instal·lat a l’antiga Universitat de Cervera, des del qual, l'abril del 1938, fou ser destinat a l’hospital d’evacuació de Tàrrega, ubicat a Mas de Colom. Després va servir a l’hospital de Manresa (on cuidava tifòdics) i a l’hospital d’Olot, instal·lat al teatre. Fou nomenat tinent metge el març de 1938. 

Acabada la Guerra Civil va ser empresonat a la Seu Vella de Lleida, des d’on va poder enviar una nota a casa dient que el sotmetrien a un judici sumaríssim. L’any 1940 fou jutjat pel Consell de Guerra, que determinà la seva absolució i posada en llibertat. El Francesc poc va parlar amb la família de l’època de la Guerra Civil, però alguna vegada havia comentat que “sort que tenia un bon amic i resàvem”. 

Anys més tard, en un viatge amb la seva filla gran, la Maria Dolors, va comentar que volia visitar Guissona i Cervera i ensenyar-los on havia estat durant la guerra. Era diumenge i la Universitat estava tancada, i a Guissona deia que hi vivia aquest bon amic, però era massa tard per anar-hi sense avisar. Es tractava del farmacèutic de Guissona, en Ramon Pujol Oliva, qui durant la seva estada a la presó a Lleida el va ajudar parlant i resant amb ell. En Ramon Pujol fou el pare de l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol Balcells. Van quedar d’anar-hi un altre dia, però ja no va poder. 

Va exercir de metge a Cervià fins que es va casar el 16 de novembre del 1940 amb Teresa Ruiz Vila i va traslladar la seva residència a Tarragona. Van tenir tres fills: la M. Dolors, farmacèutica; el Francesc, cardiòleg, i la M. Teresa, pediatra. 

Des de l’inici de la seva vida professional a Tarragona va treballar activament en la posada en marxa dels consultoris de la Monegal juntament amb el seu fundador, el doctor Ramon Monegal Cerdà, i els doctors Capell i Robles. Allí hi va treballar fins a la seva jubilació a 80 anys complerts. Des de l’any 1947 va ser membre i fundador de la Sociedad Española de Cardiologia. Va pertànyer també a la Germandat de Metges i als Farmacèutics de Sant Cosme i Sant Damià de Tarragona. Va fer algunes conferències sobre les infeccions del cor i el tractament amb antibiòtics. 

Segons el testimoni de la família del Francesc Esqué, "ei l’haguéssim de definir diríem que va ser una excel·lent persona, amant de la seva família i la seva professió, els dos pilars a qui va dedicar la seva vida". Va morir sobtadament, als braços del seu fill, a la seva casa de Tarragona, el dia 25 de juny de 2002. 

Volem agrair als germans Esqué-Ruiz l’amabilitat i les facilitats ofertes per donar a conèixer la biografia del seu pare.