“Ferit damunt la lona
la mossegada li rosega el ventre,
flor vermella, rodona de sang;
rostoll de juliol al llavis.
No és l’hora de morir un home jove!,
no és l’hora de l’agonia encara!”

Mas Colom (Tàrrega), 23 de maig de 1938. 
Baldomer Gràcia Cardús. Poemes de guerra.

Al registre civil de Tàrrega s’han conservat 73 certificats de defunció de soldats que havien ingressat a l’hospital de Mas de Colom des del 31 de març fins a finals de 1938. Els documents mostren una part de l’activitat hospitalària, que continuarà fins a la fi de la guerra a Catalunya. Són dades parcials que no registren la totalitat de les víctimes d’aquest període, però amb elles podem determinar la identitat de les víctimes, les causes de la mort i les dades dels metges directors que signen els certificats.

L’entrada en servei com a hospital de l’antic convent de Mas de Colom es va decidir precipitadament a cavall dels mesos de març i abril de 1938, arran de l'esfondrament del front d’Aragó, i a causa de la caiguda, en mans de l’enemic feixista, de la ciutat de Lleida i de Balaguer. Els serveis sanitaris de les dues capitals i de tot el front del Segre es van haver de reorganitzar ràpidament, ocupant a Tàrrega diversos espais, com ara l'antiga casa de les Monges de la Vetlla al carrer Comabruna, que també es va utilitzar per acollir refugiats, i l’antic edifici del convent de Mas de Colom.

Mas de Colom fou inicialment un hospital d’evacuació, i més endavant, amb l’ofensiva del cap de pont de Balaguer del 22 de maig del 1938, una unitat mèdica britànica, adscrita a la XV Brigada Internacional, l'habilità per a hospital militar, amb quiròfan i un equipament quirúrgic complet amb 100 places en llits. Quan el 15 de gener de 1939 l’hospital cau en mans de les tropes franquistes, seguirà mantenint les seves funcions fins a l’acabament de la guerra a Catalunya. 

Un testimoni directe dels inicis de l’hospital fou el diari escrit pel portalliteres Baldomer Gràcia Cardús, que en el seu primer dia de servei vora el front del Segre a Boldú, el 19 de maig de 1938, escriu: “Travessem Tàrrega i arribem a un exconvent, en els terrenys de Mas Colom. Arreu és ple de palla bruta, com si hagués estat habilitat per a cavallerisses; però la realitat és una altra, aquí hi ha dormit tropa… hi posem llits, matalassos, llençols, mantes, i en poques hores queda instal·lat un Hospital de Sang.” 1

Amb l'ofensiva del 22 de maig l’activitat a l’hospital és frenètica: “Són tants els ferits, que les ambulàncies no donen l’abast i ens envien camions plens de carn humana i torturada, els més greus els posem ajaguts a terra, els lleus drets i apinyats.” “Van arribant ferits, a tres quarts de nou surto amb una ambulància completament plena. Ens dirigim a Mas de Colom, l’hospital que nosaltres vam ‘fundar’.” “Actualment a Mas de Colom hi ha infermeres i practicants anglesos que han vingut voluntaris a Catalunya per ajudar-nos. Són molt amables i de seguida ens conviden a fumar.”1

És el 22 de maig de 1938, les Brigades Internacionals són a Tàrrega, i a Mas de Colom hi ha infermeres i practicants anglesos. Però amb l'aparició de nova documentació sabem que el “Tren Hospital número 20” es mou per aquestes dates entre Cervera, Tàrrega i Anglesola. Sabem que es coordina amb l’hospital de Mas de Colom i el de Cervera en l’evacuació dels ferits, molts d’ells “biberons” de l’ofensiva del Front del Segre, cap als hospitals de la rereguarda. 

Unes fotografies fetes pel fotògraf anglès i conductor d’ambulància de la Unitat Mèdica Britànica, Alec Waiman, ens mostren el “Tren Hospital número 20” a l’estació d’Anglesola el 29 de maig de 1938. A les imatges hi apareix la infermera escocesa Ann Murray, qui en un document que es troba a Londres, ens conta com per aquelles dates, amb el seu equip mèdic quirúrgic, es fan càrrec d’un hospital que podria ser Mas de Colom:

“Recordo que vam ser molt ben rebuts per la gent, tant les infermeres, com els metges i conductors britànics. Vam arribar a l'hospital que ja havien instal·lat unes tres setmanes abans. Era un edifici molt antic, que necessitava moltes reparacions. La unitat va treballar en equip per convertir-lo en un lloc adequat on tenir cura dels ferits. L'edifici havia estat ocupat per un metge; hi havia una mena de sala quirúrgica que vam poder convertir en quiròfan. El pati estava molt brut i feia mala olor i es va haver de drenar i anivellar després d'haver retirat molts munts d'escombraries. Vam treballar en aquestes i altres millores entre cada atac, de manera que encara que el front estigués en silenci sempre estàvem ocupats.” 2

Seguirem en el proper escrit.

1 GRÀCIA I CARDÚS, B. La guerra que he viscut. Diari d’un portalliteres, 1937-1939. Barcelona: Pòrtic, 1982

2 BATES, Winifred. “The Story Of Ann Murray. One of the English nurses in Spain”. Trade Union Congress Library Collections. Juny de 1938.