La fi de la guerra i la repressió subsegüent provocà l’exili de centenars de metges catalans, i la depuració de molts altres, que van ser suspesos per a l’exercici de la seva professió o bé van ser acomiadats dels seus llocs de treball, amb la prohibició d’exercir en institucions públiques o en l’ensenyament. Alguns d’ells, després d’un temps a l’estranger, van tornar per refer la seva vida personal i professional des de l’àmbit privat. 

El primer informe que les autoritats franquistes fan de Josep Jordana és breu i precís: “José Jordana Soteras. Clasificado por el Gabinete de Información y Control como afecto al régimen rojo. S.M.- Leg. 5025.- Fol. 142.” 

En conseqüència, Josep Jordana és depurat de la seva plaça d’Inspector Cirurgià de l’Ajuntament de Barcelona i el col·legi de metges li obre un expedient. Es queda sense feina i l’obliguen a revalidar el títol de metge, però per tornar a exercir li calen uns avaladors reconeguts pel règim.  

Aconsegueix l’aval del Governador Militar de Barcelona Pérez-Porro, que era veí seu d’escala abans de la guerra, i del seu oncle, el religiós salesià, que va estar durant la guerra amagat a casa dels pares del Josep. Amb els avals a la mà, el juny de 1940 el “Colegio Oficial de Médicos de la Provincia de Barcelona” li comunica que “previo el examen de las informaciones recogidas con respecto a su conducta político-social, en relación con el Glorioso Movimiento Nacional, y visto lo preceptuado en la Orden Ministerial de 6 de Octubre de 1939, se acordó por unanimidad declarar a Vd. depurado sin sanción”. 

A partir d’aquí treballa a la clínica Figarola Pera i a la clínica de Lourdes de Barcelona. El doctor Sever Figarola Pers fou un precursor de les assegurances mèdiques quan, l’any 1934, obrí les clíniques de Barcelona, Arbúcies i Tàrrega, amb el sistema de les iguales mèdiques que en aquells moments esdevingué un servei popular i reconegut arreu. Ens conta la família que en les seves visites als pacients que no tenien assegurança mèdica i pagaven una iguala, sovint deixava sota el coixí els diners per a la compra dels medicaments, o bé els comprava i la seva esposa Lluïsa els hi portava. També va seguir mantenint la seva consulta al seu pis del carrer Aragó. 

El fet que durant la guerra la Clínica Figarola Pera fos decomissada pel POUM però mantingués al capdavant al doctor Sever Figarola, feu que els franquistes el suspenguessin del seu exercici professional però no van clausurar les clíniques per la seva utilitat social i assistencial. La clínica de Tàrrega s’ubicà durant la postguerra a l’edifici del carrer del Carme, número 12. 

El matrimoni Jordana-Contijoch va tenir tres filles, l’Assumpció, l’Anna Maria i la Maria del Carme. La seva esposa i infermera Lluïsa morí de malaltia l’any 1951, quan la filla petita tenia un any. Josep Jordana va conviure amb les tres filles, la seva mare i la seva germana, que es van fer càrrec de la casa i de les nenes. L’any 1985 es va traslladar a viure a casa de la seva filla a la plaça Tetuan, a l’anomenat edifici dels metges, i l'any 1991 moria mentre es trobava de vacances a S’Agaró.

D’entre les fotografies que la família Jordana conserva, destaquem les que són fetes al front amb l’equip mèdic del doctor Moisès Broggi, la dedicatòria del metge peruà del Batalló Britànic de les Brigades Internacionals José Daga Venero o les imatges de la Lluïsa Contijoch exercint d’infermera a l’hospital de Barcelona, quan la ciutat va patir els bombardejos feixistes sobre la població civil, i que ara compartim amb els nostres lectors.  

L’hospital militar de Mas de Colom va acollir d’altres metges directors durant la guerra. De dos d’ells en parlarem en el proper capítol d’aquesta sèrie.  

El meu agraïment més especial per a l’Anna Maria Jordana Contijoch i les germanes Arnau Jordana, per tota la informació facilitada a l’hora de recuperar la memòria dels seus pares i avis.