Guarenas és una ciutat dormitori de Caracas. Allí nasqué el José, content de viure al seu país, amb la mare, quatre germans i una bona ocupació professional. Fins que va conèixer una turista, la targarina Neus, que li robà el cor. Una història d’amor que el va fer viatjar a milers de quilòmetres del seu lloc d’origen i convertir en realitat un d’aquells somnis que només creiem que passen a les pel·lícules o a les novel·les romàntiques. Com que no volia treure-la de la seva zona de confort, “me vine cuando se dieron las cosas”, així ho explica. Treballa a la Ros Roca. És la personificació del bon rotllo, amb una loquacitat contagiosa. No és casual que a la fotografia llueixi una captivadora rialla d'orella a orella.  

La meva mare amb 18 anys era propietària d’un pis a Valencia, ciutat on ens vam traslladar. És la capital de l’estat de Carabobo. Amb 16 anys vaig tenir la primera moto, tot i que fins als 18 no la podia conduir; amb 18 ja tenia cotxe. Quan vivia a Veneçuela canviava de cotxe cada any i me n’anava de vacances dues o tres vegades a l’any. Abans de venir cap aquí tenia la idea d’Espanya com la d’un país de moral més oberta que la de Veneçuela i amb més possibilitats professionals. Allà el control d’Hisenda no és que sigui lax, és que no hi és, sobretot si el comparem amb el d’aquí, en què has de pagar impostos per tot. Allà hi ha la Ley de Política Habitacional: quan compleixes un any cotitzant com a treballador d’una empresa tens dret a demanar un préstec per comprar una casa o un pis. Jo mateix tenia el meu pis! Aquí és impossible. Allà pensem que els d’aquí sou tots gallecs, perquè són els amos de totes les fleques, i poc es pensa que Catalunya és un món amb característiques tan pròpies com les que teniu.   

Com eres de nen? 

Molt trapella! A primària, en ser un nen tan mogut, jo rebia, ja ho crec si havia rebut. I si em queixava a casa, l’únic que aconseguia és que diguessin al mestre que encara em pegués més. De la secundària en tinc un record molt diferent, gràcies a la proximitat del professorat i als privilegis que tenia per despuntar com a jugador de bàsquet vaig estar seleccionat tres cops per l’estat de Carabobo. A més, imagina’t jove i amb moto cap al Liceu, que en diem nosaltres. Les noies volien venir amb mi, natural.   

La batalla de Carabobo! 

N’hi hagué moltes, però la batalla principal a partir de la qual Simón Bolívar va proclamar la nostra independència és la de Carabobo. No només la de Veneçuela, també la de Colòmbia, l'Equador, el Perú i Bolívia. Ell va ser el principal combatent contra la corona espanyola, i d’aquí que sigui l’heroi nacional. 
 
 

Podeu llegir el reportatge complet aquí