D’adolescent la María s’adonà que si volia sobreviure a la pobresa que l’envoltava havia de deixar volar el cor i elegir un altre món. Va començar a traçar el mapa de la seva audàcia en territori caribeny, però aviat va retornar a la seva Cartago natal. Ho va intentar de nou i, superant dificultats que només ella sap, avui llueix com a eficient gestora del restaurant Gat del Rosal. Que ningú no esperi del seu relat una queixa. El pelegrinatge recorregut l’assumeix com un tros de vida ple de reptes, lluny de l’aire verd i humit de la Vall del Cauca, on deixà la família. La mare, que també es diu María, és a l’hivern de la vida. Per això la filla ara la visita més sovint. Està contenta del tomb que li va donar a la seva existència.

El pare ens va deixar quan jo tenia 14 anys. La mare es quedà sola amb vuit fills. Ella era trilladora de cafè, que és una feina de temporada. Quan arribava el cafè a les fàbriques, calia seleccionar el gra bo del que no ho és. Ella sola ens cria i alimenta, però ens diu ben clar que no ens pot oferir estudis superiors. Amb aquest panorama, jo amb 15 o 16 anys, em poso a netejar cases de dia i a estudiar batxillerat de nit, sis anys seguits. El meu entorn era pobre de solemnitat, així que decideixo aixecar el vol l’any 1999 cap a Aruba, que pertany a les Antilles dels Països Baixos. Allà la immigració la controlen molt, i si t’agafen et deporten immediatament, no s’estan de romanços. Em sento sola i no trigo un any a tornar-me’n cap a casa. És l’època en què les trilladores es troben que la seva feina s’ha mecanitzat i els cal una sortida. Espanya és un bon destí, on es viu una època de puixança econòmica i no posen impediments als immigrants. Ho aprofito, em torno a buscar la vida i aquí em teniu. 

El cas de la mare és excepcional?

No t’ho creguis, passa sovint. La meva germana també va ser mare soltera, i el xicot la va deixar. Fixa’t amb mon pare, capaç de marxar i oblidar-se dels vuit fills. Sigui perquè forma part de la nostra cultura, per falta d’educació o perquè Colòmbia és molt masclista, la noia acostuma a quedar embarassada molt jove. Que complicat que és trobar un home fidel! Hi ha molts casats amb amants, amb les quals a vegades tenen fills. No està ben vist, perquè Colòmbia és molt catòlica, però passa. Allà els temples es queden petits, els joves assisteixen a missa, però la realitat és la que t’explico. Tu coneixes un noi, tens una relació, te’n vas al llit amb ell sense pensar que pots quedar-te embarassada. I allà no s’avorta, com segurament passa aquí. Potser hi té a veure el clima, molt tropical, amb temperatures càlides i regulars durant tot l’any. Les noies porten vestits ajustats, van escotades i el caràcter és obert. 

El caràcter mediterrani també és obert. 

Aquí es combaten les floretes a les noies, mentre que allà és molt fàcil que et diguin coses boniques pel carrer que se’t posen bé, perquè a més tenen gràcia a dir-les. Coses com “Adiós mamacita linda” o moltes altres. El problema és que m’ho diuen a mi, a la que ve darrere meu i també a l’altra. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí