La Natàlia nasqué a Astracan, a l’inici de l’enorme delta que el riu Volga forma abans d’arribar al mar Caspi. No és una ciutat qualsevol: s’assenta sobre onze illes i ocupa 500 km2. Ja se sap, per reserves hídriques i territori no hi ha país a la Terra com Rússia. Malgrat procedir d’un món de proporcions gegantines, aquí la tenim, assaborint la delícia que un racó de món com el nostre, petit i escàs d’aigua, ofereix a qui sap degustar-la. Crescuda en la més pura ortodòxia comunista, no li resulta fàcil viure immersa en la societat de consum. Per això sap distingir entre benestar i felicitat autèntica, i valora i gaudeix plenament allò que estima. Té la rialla fàcil, amb la qual acaba moltes de les coses que diu. 

A Astracan hi tinc encara una àvia, però els pares viuen a Kostromà, a unes tres hores i mitja de Sant Petersburg. El meu marit és català i aquí em va dur. L’Alexander és fruit d’un matrimoni anterior. Com molts altres russos i sobretot russes, a mi també m’agrada Espanya. És una destinació molt coneguda a Rússia, sobretot pel sol i les platges, per les rutes i el turisme. Rússia és gèlida, en canvi el clima d’aquí per a nosaltres té un gran atractiu. A més, el calendari festiu és ampli i generós, amb manifestacions molt riques. Allà es treballa més, no hi ha tanta festa com aquí. Jo ja havia visitat la costa alacantina, també Andalusia. La vida aquí és alegre, sigui pel clima o per la manera de ser de la gent, molt comunicativa i oberta. El caràcter rus és reservat, seriós, molt fred, com el seu clima, poc comunicatiu. A l’home rus li costa de ser afectuós amb la dona, no acostuma a dir-li li paraules boniques d’amor o per l’estil. 

Com són les vostres festes?

Hi ha un element que no pot faltar, el vodka. No es barreja mai amb res, fa passar el fred i anima les reunions. Amb una mica de vodka es balla millor i es menja més bé. Ara que ve Nadal, s’ha de tenir en compte que les dates no coincideixen amb les d’aquí, perquè la nostra Església, ortodoxa, segueix el calendari julià i, per tant, totes les festes són 13 dies més tard. No tenim Pare Noel, sinó Ded Moroz. Són semblants i també porta joguines als nens la nit de Nadal, però va vestit de blau. La primera festa a celebrar és l’Any Nou, després ve Nadal, i de Reis no n’hi ha. L’arbre també el guarnim, i el coronem amb una estrella vermella. Són festes de forta tradició familiar, al voltant d’una taula ben assortida. 

Tens bon record de l’escola?

Domini absolut de la ideologia comunista, res a veure amb l’escola d’ara. Poca rialla i molta disciplina! Ha canviat moltíssim, ni t’ho pots imaginar. Fèiem coses rares, cert, però hi havia una unitat a nivell popular que ara no la trobes enlloc. El que més recordo és el mocador vermell que ens feien posar al coll, com a part de l’uniforme. Érem nens i nenes, barrejats, i vaig triar l’alemany com a segona llengua. 

Podeu llegir el reportatge complet aquí