A l’expedient del consell de Guerra contra Rosa Badia Armengol, hi trobem la denúncia de data 10 de gener de 1942, del Coronel de Artillería targarí Eduard González Feijóo, en què afirma que no coneix l'acusada però que en té referències, del seu marit i del seu cunyat, per la seva actuació acusadament revolucionària i d’altres aspectes francament criminals: “A la iniciación del G.M.N. 1, el marido de la declarante hijo de una mujer dueña de una casa de prostitución de la localidad, intervino como patrullero en el Movimiento, acusándole de rumor público de haber intervenido directamente en el asesinato de un sacerdote y de varios Padres Carmelitas y Escolapios de la localidad. Dicho individuo se halla huido al extranjero y se llama Esteban Marsillach. El cuñado de la procesada David Marsiñach autor también como su hermano de asesinatos se halla detenido en la Prisión de Lérida”.

Sobre na Rosa Badia, n'Eduard González, gendre de Don Enric de Càrcer i de Sobies, afirma que a l’inici de la guerra, “la procesada cambio de residencia incautandose de un piso de la calle Mayor de Tàrrega a donde fué llevando todos los muebles que fué robando a las personas de derechas”. Tot seguit diu que la falta de col·laboració de la població no li permet concretar les acusacions perquè durant la guerra ell es trobava a la “España Nacional” i no sap què va passar amb els seus mobles completament saquejats per la “horda roja”. Però sí que li han dit que na Rosa Badia va saquejar els mobles del pis de Don Santiago Sala, encara que “en este sentido y la poca asistencia que encontró entre los vecinos del pueblo le impidieron concretar estos hechos, si bien el rumor casi siempre tímido y cobarde le atribuye lo que tiene manifestado”. I acaba dient: “Su actuación anterior de la època roja, la mereció el apodo de “La Loca” con la que era conocida entre los que frequentaban la casa de prostitución de su madre política”.

És curiós remarcar que totes les acusacions fetes pels testimonis del cas estan basades en rumors i en suposicions i, que la falta més greu de l’acusada és la de ser esposa d’un comunista, per la falta de moralitat pròpia i per l’ofici de qui era la seva sogra. També és significatiu que, en la majoria de declaracions, les autoritats feixistes targarines lamenten de la manca de col·laboració de la ciutadania de Tàrrega a l’hora d’aportar el seu testimoni contra l’acusada. 

Un informe del “Jefe Local de la Falange” de Tàrrega al Jutge Militar de Cervera diu: “En cuanto a la concreción de los cargos siento concretar que, a pesar de ser conocidos todos ellos por la mayoría de personas de esta localidad, no ha sido posible encontrar ninguna persona que los precise ni que los sostenga”, i l’escrit de l'alcalde targarí sobre la Rosa Badia diu que: “aunque simpatizante y adherida al movimiento marxista, por su condición de esposa de un elemento revolucionario de la localidad, se cree no obstante no tuvo participación en hechos de naturaleza delictiva”.

Finalment, i davant la falta de testimonis directes i de proves suficients, el 25 de febrer de 1943, l’auditor de guerra acorda el “Sobreseimiento provisional de esta causa y disponer vuelva a su instructor para cumplimiento, notificación, libertad definitiva de los encartados”. La Rosa Badia Armengol patí quatre anys de detenció gratuïta i arbitrària per l'animositat venjativa del franquisme local.

Malgrat evitar ser condemnada pel Consell de Guerra, el futur fou cruel amb la Rosa. L’exili i la mort en combat amb els maquis del seu company n’Esteve Marsinyach, la denúncia del seu germanastre, la detenció i l’obertura d’un procés per rebel.lió, s’uniren a una malaltia que li llevà la vida als 32 anys d’edat, el dia 4 de febrer de 1946.

Les seves restes descansen sota terra, en l’anonimat, vora una pedra, al recinte vell del cementiri de Tàrrega. 

Que la terra li sigui lleu.

1 Glorioso Movimiento Nacional