L’Esteve Marsinyach ocupà, durant la guerra, càrrecs de responsabilitat a la direcció de la UGT de Lleida, i l’any 1938 en fou el Secretari d’Agitació i Propaganda. Més endavant fou responsable del PSUC al Front Popular de l’Urgell, quan aquest es reconstruí a Tàrrega després de l'ocupació de Lleida per les tropes franquistes. 1

Com a secretari d’Agitació i Propaganda, va intervenir en la publicació a Tàrrega durant l’any 1938 de la publicació periòdica de la UGT - PSUC U.H.P.Unión de Hermanos Proletarios que s’imprimiria a l’impremta, ja clausurada, de la Crònica targarina, al carrer Alonso Martínez, 6. 2

Quan pel novembre de 1944, l’Esteve fou abatut a l’Alt Aragó, el seu germà David complia condemna en un batalló penitenciari que treballava en la reconstrucció del poble de Vilanova de la Barca. Quan a la justícia militar li arribà la notícia de la mort del seu germà Esteve amb els guerrillers, fou immediatament traslladat a la colònia Penitenciària del Dueso (el mateix penal on complia condenma en Josep Saltó), d’on passà per les presons de Saragossa, Madrid, Segòvia i el juliol de 1947 es trobava al terrible Destacamento Penal del Monasterio de Cuelgamuros (El Escorial) construïnt el “Valle de los caídos”. 3

Els quatre germans de la família Marsinyach Sunyer eren en Josep, l’Esteve, l’Abelard i el petit, en David. El germà petit, en David, l’any 1939 fou detingut i condemnat a mort per rebel·lió. La pena de mort, li fou commutada per la perpètua de 30 anys de presó, en el Consell de Guerra número 1.847. Sobre seu caigué l’acusació d’haver participat en la detenció i posterior assassinat del Reverend Doctor Josep Llobet, durant la seva etapa com a integrant del Comitè de Milícies Antifeixistes targarí.

En David, a l’acabar la guerra es trobava al front de Llevant, i li va ser impossible marxar cap a l’exili. Fou detingut el 8 de maig del 1939, i posat a disposició de l’Auditor de Guerra de la 4ª Región Militar de la Plaza de Cervera. Durant el procediment sumaríssim, els informes dels falangistes targarins el denuncien com a militant d’Estat Català i d’Esquerra Republicana. Casat amb Ernestina Boixadera Llobet, vivien amb els seus dos fills petits i la seva Mare Antònia, al Raval del Carme número 52. Treballava a la fusteria d’en Domingo Miró. Fins al cap de 19 anys, el dia 6 de maig de 1958, no sortiria de la presó.

Poca cosa més hem sigut capaços d’esbrinar dels germans Marsinyach Sunyer. Però sí que ens queda per contar una curiosa denúncia, trobada casualment a l’expedient del consell de guerra. Es tracta d’una greu acusació de rebel·lió militar contra Rosa Badia Armengol, esposa de l’Esteve Marsinyach, que per aquest motiu és detinguda per sotmetre-la a un consell de guerra.

La denúncia prové d’un coronel d’artilleria, “excombatiente”, “quintacolumnista” i espia de Franco, casat amb la filla d’un conegut patrici targarí. 

En parlarem al proper escrit.

1 LLEIDA EN LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-1939). Joan Sagués San José. Departament d'Història. Universitat de Lleida. 2001.
2 Ballester i Muñoz, David. «La premsa ugetista durant la Guerra Civil». Treballs de Comunicació. 1996.
3 ESPÍAS, CONTRABANDO, MAQUIS Y EVASIÓN. LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL EN LOS PIRINEOS. Ferran Sánchez Agustí. Editorial Milenio, 2003.