Fa pocs mesos, quan vaig publicar la crònica d'en Josep Saltó Rubiol, on parlava de la seva intervenció amb la guerrilla armada dels maquis l'octubre de l'any 1944 al Pirineu d'Osca, poc em podia imaginar que la Brigada de què formava part la comandava un targarí amb el grau de Comandant: N'Esteve Marsinyach Sunyer. 

N'Esteve Marsinyach va néixer a Tàrrega l'any 1906. Tenia 3 germans i era el segon fill d'una coneguda família procedent d'Agramunt que regentava un dels més concorreguts locals de prostitució de la ciutat El Vermouth, que estava situat als afores de Tàrrega, a la zona Forn dels Càntirs.1

Pintor, legionari, boxejador i regidor de l'ajuntament. L'Esteve tenia la capacitat d'enlluernar a tots els qui el coneixen. L'any 1927 va fer el servei militar al Tercio de la legió d'on es va llicenciar amb el grau de sergent. El maig de 1936 es va casar amb na Rosa Badia Armengol de Bellpuig. Afeccionat a la boxa, va ser un dels fundadors de la Societat Boxing Penya Espanya, d'on fou entrenador. El seu nas ben xato el caracteritzava.

Arribada la rebel·lió feixista, s'incorpora des del primer moment al Comitè de les Milícies Antifeixistes de Tàrrega, i participa com a membre del PSUC en moltes de les actuacions i de les decisions que es prenen a la ciutat. 

En ple ordinari de data 21 de març de 1938 i sota la presidència de l'alcalde, en Francesc Moreu i Balcells, és designat pel Comitè Local Comarcal del Partit Socialista Unificat de Catalunya per ocupar el càrrec de conseller de l'ajuntament de Tàrrega. L'ocuparà fins al ple del 15 de juny, quan entra de regidor del PSUC en Norbert Orobitg i Carné.

L'exili, la seva estada al camp de concentració d'Argelers i la invasió de França per les tropes nazis el porten a introduir-se a la resistència i entra a formar part dels Franc Tiradors Partisans de França, que combaten per tot Llenguadoc els alemanys i el règim de Vichy. Quan els alemanys són derrotats i les forces dels Guerrillers Espanyols tenen el control de la frontera, forma part del comissariat polític comunista, que organitza les invasions dels maquis pels passos del Pirineu i per la Val d'Aran de la tardor de 1944.

El seu grup entra per la Val d'Echo el 18 d'octubre de 1944 amb 180 homes ben armats i entrenats. Esperaven que l'actitud de la població contra el règim franquista seria la mateixa que havia tingut a França contra el règim pronazi de Vichy. La realitat fou una altra. Després de setmanes de desercions i de patiments per boscos i camps, amb freqüents topades amb l'exèrcit, la guàrdia civil i milícies de falangistes armats, arriba el desenllaç final de la persona i de la unitat de l'Esteve Marsinyach.

El dia 25 de novembre de 1944, a les sis de la tarda, forces de la guàrdia civil de Peralta de Alcofea, acompanyats per alguns veïns armats d'aquesta població, van interceptar un grup guerriller de set membres al terme municipal de Torres de Alcanadre. L'enfrontament va causar un mort, van capturar dos ferits i dos presoners, i un altre va aconseguir fugir (en Josep Saltó). Se'ls va intervenir dos metralladores, un fusell anglès i documents.

El guerriller mort era n'Esteve Marsinyach de Tàrrega, primer cap de la 241 Brigada que pertanyia a la 186 Divisió. Entre la documentació intervinguda figuren objectius de voladures de ponts de carreteres i de vies de ferrocarril, etcètera.

Una història realment apassionant i desconeguda, que anirem contant en detall a les properes entregues.

1 - L'impacte demogràfic, social i etnològic de la immigració a Tàrrega (1874-1930). Jordi Creus Vernís. Ajuntament de Tàrrega 2013.