Si esmento la Bíblia en les primeres paraules d'un article, més d'una persona posarà els ulls en blanc per la gosadia i la irreverència, i tot seguit llegirà l'article de la pàgina següent mentre clama al cel de tot plegat. El lector avesat, doncs, veurà que he escrit el mot Bíblia a la quarta paraula de la primera oració, i no ho he fet per donar-me importància ni per fer caure ulleres o dentadures postisses en els lectors que les duguin. El motiu d'aquesta provocació (la Bíblia, per cert) rau en la traducció al llatí d'aquesta obra magna, feta per Jeroni d'Estridó (Estridó, vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420). Els traductors consideren sant Jeroni el patró dels traductors, aquelles persones que porten textos d'un idioma a un altre sense perdre comes ni sentit. Que avui sia divendres 30 de setembre de 2022 hauria de fer-vos sortir de casa amb palmes i confeti: quants llibres teniu a casa escrits originàriament en català? No els heu comptat, m'ho temia. Serà molt demanar que mireu els altres volums –els que no estan escrits en català– i em digueu en quin idioma els van editar primer. Aquest silenci terrible deu ser la veritat: no ho sabeu.

Llegir obres universals i clàssiques és un plaer i una font inesgotable de conversa, per no dir d'inspiració a altres obres. L'Eneida, Madame Bovary, Guerra i Pau, el Càntic dels Càntics, tots els llibres de Harry Potter… si no fos pels traductors, ningú (o ben pocs) podrien presumir de les estructures sintàctiques de les obres originals i xerrar-ne amb un cafè en una tertúlia. Em meravella i m'emprenya alhora que tanta gent esmenti les virtuts d'un llibre escrit, posem, en anglès i diguin que els personatges estan molt ben elaborats. Sí, oitant, i vós no recordeu qui ho ha traduït perquè us fa mandra. Estic segura que alguna lectora que altra, una que tingui empatia i molta memòria, anirà a la llibreria disposada a retre homenatge a tot el gremi de traductors que heu oblidat d'esmentar, volgudament o no. Us demano que ho feu avui mateix, el gremi us estarà –eternament– agraït. 

A més a més, no oblidem que els traductors automàtics –ginys meravellosos que eviten pífies a l'hora de dinar, per exemple– fan més mal que bé a textos literaris, instructius, periodístics o amorosos perquè no entenen els girs irònics de les frases com ho faria una persona. Heu de tenir en compte que una eina com el Google Traductor és col·laborativa, per tant, pot donar per bona una ruqueria grossíssima del tipus "soplar y hacer botellas" si ningú amb coneixement del castellà no ho esmena. Us faríeu creus dels disbarats que hom veu a grans superfícies i restaurants de poca volada, i ningú no se'n queixa. Acabaríeu amb les mans al cap si us adonéssiu de la retallada en pronoms febles d'alguns articles traspassats del castellà al català; "és que hi ha sequera", us faran creure. Aquesta manca d'humitat en estructures genuïnes d'una llengua és una excusa barroera per no respectar-la ni estudiar-la prou. No vulgueu fer-me'n desdir, que m'hi guanyo el pa, en el tema. 

Quan us cantin una cançó en un idioma desconegut, us recitin un poema de refugiats, us il·luminin sobre el feixisme a Itàlia, us donin instruccions clares per posar en marxa un estri… penseu que darrere de tanta lletra petita i quasi il·legible hi ha dones i homes –amb ulleres o no– que malden per portar-vos la veritat en català. Aquesta llum que hi posen, no la confongueu amb afany de protagonisme. Un text traduït a una altra llengua s'assembla a la construcció d'una escola: tothom hi surt guanyant. Jo també hi participo, en aquesta tasca. Anomeneu-nos sempre, als traductors. I visca el patró, Sant Jeroni.