Aquest estiu està sent una descoberta musical de primer ordre, com si em bategessin a cada recital. Intento encabir tots els estils en les propostes que ofereixo a la família, i encara crec que podria afegir-ne més. En aquest article, doncs, us mostraré amb quines meravelles ens hem regalat les orelles, i perquè us les recomano. 

El primer de tots fou a Solivella (Conca de Barberà) el 23 de juliol. Sota el nom de Nits a la fresca, organitzat per l'Ajuntament de Solivella, s'hi van realitzar caminades a la fresca, tallers de bestiari de foc i concerts, molts concerts. Fins aquí no és per emocionar-se tant, direu. Em vaig remirar el programa, i el dissabte 23 de juliol hi actuava la Barcelona Gypsy Balkan Orchestra (BGKO). N'havia sentit a parlar i tenia el record d'alguna gravació enregistrada; de tota manera, i curiosa com soc, vaig tenir la perícia de fer sentir algunes peces als de casa, per anar-hi més ben documentats, valgui la broma sonora. Fou una bona idea. El concert ens mogué músculs tant de la cara com del cos que no coneixíem, i la fascinació en l'execució de les cançons i els solos de cada músic, aplaudir com si ens hi anés la vida. Ens aixecàrem de la cadira en acabar el concert, i en agraïment la BGKO ens regalà dos bisos. Al carrer, gairebé tots somrèiem de pura joia. 

La BGKO està formada per 8 músics, entre els quals hi ha dos catalans. Tots són de procedència europea (Itàlia, França, Sèrbia, Grècia, Ucraïna, Catalunya i País Basc). El repertori és molt variat, amb homenatges a les melodies balcàniques –no cal dir-ho–, turques, romanís, bosnianes, catalanes… Han editat 5 discos propis, el darrer du el nom Nova Era (2020) i hi trobareu 13 temes, dels quals una bona part sonen als concerts. Si passeu pel seu Instagram, veureu les fotos esplèndides que els fan a cada espectacle. El que més m'agrada d'ells, perquè tot és destacable, és la possibilitat de descarregar-se les partitures de les seues cançons des del seu web, bgko.org. Per a les persones afeccionades a la música, és una troballa sensacional. Escolteu-los a les xarxes socials, seguiu-los i, si podeu, aneu a escoltar-los en directe. Són efervescents i magnètics. 

El segon concert fou el darrer dia del mes de juliol, a les deu de la nit. Jo hi anava amb respecte i veneració, donat que al cartell s'hi anunciava la Maria del Mar Bonet i el Borja Penalba, compositor, arranjador i exquisit guitarrista. La primera peça m'esborronà: el Borja Penalba en la penombra, cantant sol amb la guitarra. Se m'hi van anar els ulls, les orelles i el cor, tots alhora. Després la Maria del Mar entrà a l'escenari amb el públic expectant. Quina joia, quanta sorpresa em provocaven les cançons. Els feia la percussió l'Antonio Sánchez, un prodigi de músic amb la capacitat de treure sons inaudits d'objectes quotidians, amb resultats fascinants. A la peça Homenatge a Teresa, poema de l'Ovidi Montllor, em saltaren les llàgrimes. És la història –aparent i senzilla– d'una dona que embogeix (o per un amor frustrat o per les bombes de la guerra civil), objecte de burla dels grans i mestra dels xiquets pel camí del coneixement sense pecats: “I llenço l'homenatge/ als quatre vents /Com un record d'infantesa/ Sempre et recordaré a tu /Teresa / Ballant el vals”. Ens van acomiadar amb La Balanguera, dempeus i fent-li els cors, com si la nit no hagués d'acabar-se mai, i la veu de la Maria del Mar ens fes de bressol i flassada. 

Canteu, lectors amics. Res no espanta tant la por a viure com el so –petit i tímid– que guardem a dins fins que l'alliberem. En això estic, i en complir 55 anys el 22 d'agost vinent. Aquella nit cantaré –des del públic– amb Les Kol·lontai a l'Espluga Calba, amb la certesa que només cantant el present se'ns torna sòlid.