D’un temps ençà em pregunto si els blocs són llocs on practicar l’escriptura o mostrar i o recordar-nos alguna cosa del que ens agrada o desagrada. Què se n’ha fet de les pàgines creades a partir d’uns paràmetres estètics, d’una distribució més o menys ordenada, d’uns continguts amb cara i ulls? És probable que molts de vosaltres no sapigueu de què parlo, perquè internet és canviant i aquest giny –parlo de Blogger–es creà el 23 d’agost de 1999 de la mà de Pyra Labs, i el febrer de 2003 fou adquirit per Google. 

Tornem a Blogger. En això de ser el primer –en blogs, clar–, haurem de reconèixer el mèrit a un brasiler, el Claudio Pinhanez, científic del MIT Media Lab, que el 1994 volgué descriure què feia i què no amb la seua vida personal. Ara sorgeix la pregunta: què vol dir “blog”? Haureu pensat que els conceptes “vida personal” i blog van junts. No aneu gens desencaminats, no. Aquest mot té un origen marítim: és el quadern de bitàcola, el lloc on el capità apuntava els camins del vaixell, desgràcies incloses. Per tant, el blog remet al diari d’adolescent, de les vicissituds i les agonies d’acne i amors no correspostos. Ah, doncs molt bé. La llibreta amb cadenat que ens regalaven quan fèiem la comunió no era massa moderna. O algú ens havia trobat la combinació o la clau i les pors a ser menjats per un petó amb llengua ja eren de domini públic. Amb la modernor es tractava de treure el cadenat, l’espirall al paper de quadrícula i els dibuixos amb retolador, i passar-ho tot a la versió 2.0. Molt hàbil, el senyor Google: ens feia creure que expandint la vida ordinària tots fórem més feliços i potser populars. Ai, las! Tot al contrari. 

Des que tinc memòria, hi ha blogs arreu. De fet, al Núvol ens hi enllacen, perquè puguem anar a llegir els temes allà destacats. Al Catorze, tres quarts del mateix. Hom va a cercar un blog de termes d’internet, el notori www.xataka.com, quan no s’aclareix amb el mòbil o amb la internet o l’ordinador decideix ignorar les nostres peticions de feina acurada. Si tot us sona bé i dieu “s’ha caigut” i “dona’m un”, perquè creieu que el castellà i el català són parents carnals i traduccions literals l’un de l’altre, fora convenient que visitéssiu elcatalacomcal.blogspot.com. Servidora no té pas inconvenient que la citeu quan recordeu aquests llocs, ni quan aneu a ficahilallengua.wordpress.com per diferenciar entre “pondre” i “posar”. 

De segur que haurem d’estar agraïts al món Blogger per haver creat blogdecuina.blogspot.com Ara imagineu portar a la bossa de mà una llibreta de mida A4 amb totes les receptes escrites a mà! L’índex…, què en fas de l’índex? El fas per ordre alfabètic, pels entrants i plats principals, pels ingredients, per les intoleràncies? Visca per la Dolors, pels blogs del tema que sigui, i per la “internés”. Ah, i bona Fira del Teatre!