La llengua catalana és una llengua romànica del grup de les neollatines, nascuda entre els segles VIII i X a una part de Catalunya, a la Catalunya del Nord i a Andorra, en els territoris de l'Imperi carolingi que formaven els comtats de la Marca Hispànica. Els segles XII i XIII es va estendre a la resta de Catalunya, a la major part del País Valencià, a les illes Balears, a la Franja (Aragó), a la ciutat sarda de l'Alguer i a la comarca murciana del Carxe i la frontera lingüística va quedar establerta al final del regnat de Jaume I. Actualment, s'estén sobre un territori d'uns 68.730 km2 habitat per 13.740.000 persones pertanyents a quatre estats: Andorra, Espanya, França i Itàlia.

La nostra llengua, doncs, és a nivell global minoritària, però és la nostra llengua, part essencial de la nostra identitat nacional, la qual al llarg del temps ha tingut moments d'esplendor i altres de persecució i decadència. Fins i tot encara a dia d'avui és utilitzada pels diferents governants espanyols per a la reducció del nacionalisme català, argumentat de forma reiterada l'existència d'un problema lingüístic a Catalunya de menyspreu cap a la llengua castellana, indicant que aquest s'inicia a través dels programes d'ensenyament que es donen a les escoles, instituts i universitats.

Un problema que no existeix, ja que fruit dels programes educatius existents la totalitat dels nens i nenes acaben parlant i escrivint els dos idiomes a la perfecció. Un altra qüestió es l'idioma que després parlen al carrer amb els amics o coneguts i a casa amb les seves famílies, on clarament el castellà s'imposa sobre el català, entre altres coses per l'escàs foment que es fa del nostre idioma en actes literaris, culturals o lúdics, però també pel gran nombre d'immigrants que per diferents raons, legítimament opten per parlar el castellà com a primera o segona llengua. Els nostres governants catalans haurien de prendre consciència que no tot s'arreglarà amb la nova llei recentment aprovada al Parlament català per esquivar la sentència del 25% del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sinó que s'han d'impulsar polítiques de foment i pràctica del nostre idioma amb molta més intensitat, perquè si no es fa, el nostre serà un més dels idiomes minoritaris amb risc real d'extinció.

Aquesta tendència homogeneïtzadora dels codis de comunicació només es pot aturar amb la solidaritat dels parlants de llengües majoritàries i el compromís dels parlants de llengües minoritàries. El multilingüisme ha d'esdevenir el protagonista en aquesta cursa, que ja es disputa a contrarellotge. En un bilingüisme consolidat, sempre hi ha una de les dues llengües que és necessària a mitges i que resta en un segon pla, com és el cas del català. Ja fa temps que s'ha iniciat el procés de minorització a casa nostra i no sembla que la immersió hagi resultat tan efectiva com esperàvem.

Però hi ha un altre fet que no podem obviar, i és que anem avançant cap a un món global on l'idioma serà, i de fet ja ho és, l'anglès. Si comptem quanta gent parla xinès ens acostarem cap a les 2.000 milions de persones, segurament moltes més de les que parlen anglès. Però els xinesos no esperen que el seu idioma sigui algun dia l'idioma global, sinó que accepten que serà l'anglès, i proven de parlar-lo, però, sobretot, procuren que els seus fills el parlin molt bé. I el mateix passa a la majoria dels països europeus, asiàtics, africans o sud-americans.

En aquests moments en les nostres escoles amb el suport dels nostres polítics s'estan fent equilibris per mantenir la vigència del nostre català, sense menystenir el castellà i intentant no desobeir el govern espanyol ni la mateixa i desacreditada justícia, però ens oblidem que després els nostres fills aniran a la universitat a estudiar una carrera i quan acabin tal vegada un màster, on en molts casos se'ls demanarà coneixements d'anglès per poder entrar i se'ls oferirà de fer les pràctiques en empreses internacionals o intercanvis d'estudis amb altres universitats del món, s'adonaran que els responsables del seu ensenyament van fallar perquè no se'ls va donar l'opció d'aprendre el llenguatge universal, que és avui l'anglès. I quan acabin i hagin de buscar feina, si no tenen un bon domini d'aquest idioma veuran tancades moltes portes de les millors feines. Així com també molts documents i llibres necessaris per la seva professió que estaran també en el mateix idioma.

La nostra lliçó com a polítics, com a educadors i com a pares hauria de ser: eduquem bé els nens, perquè són el nostre futur, no la nostra política.