Cap a un nou ordre polític i econòmic mundial


Nascut a Tàrrega. És llicenciat en Dret i en Ciències Econòmiques, màster en Dret de l'Empresa i dels Negocis, graduat en el PDD per el IESE i doctor en Dret i Ciències Polítiques. És tècnic en la Unió Europea per l'Escola Diplomàtica, professor de la Universitat de Negocis ESADE, exdirector general i conseller delegat de diverses empreses del Grup Agrolimen i del Grup Borges. Col·labora amb Nova Tàrrega des de fa anys amb articles d'opinió que giren entorn de l'economia i el dret. El trobareu sota l'epígraf d'Economia política.
La guerra d'Ucraïna provocada per la invasió de l'exèrcit rus a aquest país, està tenint per a Occident i per al món sencer unes conseqüències econòmiques, polítiques i socials com mai s'havien produït des de la Segona Guerra Mundial. I d'entre totes elles, cap de bona.
Algunes seran de curta durada, altres costarà anys perquè es torni a la situació anterior i finalment n'hi haurà d'estructurals que ens conduiran cap un nou ordre polític i econòmic mundial, liquidant el creixent i conegut fenomen de les darreres dècades conegut com "globalització", amb el qual qualsevol empresa podia comprar o vendre amb tota llibertat en qualsevol altre país qualsevol tipus de mercaderia o producte financer, qualsevol ciutadà podia comprar productes de qualsevol país i rebre'ls en poques hores, així com viatjar lliurement a qualsevol destinació turística del món de forma barata i en poques hores. I tot sense cap o amb un mínim de requisits.
Hi haurà una nova "globalització", conseqüència de l'esmentada guerra i les importants friccions entre països que aquesta està i seguirà provocant i augmentant, que culminarà quan aquesta acabi, amb la creació d'un nou ordre internacional.
Un nou ordre en el qual la comunitat internacional haurà de convenir de manera similar a la de la conferència de Ialta, celebrada a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, ja que les relacions polítiques i econòmiques a nivell global patiran un gir en el qual s'entreveuen dos blocs, perfectament definits. Conveni que ha de tenir com a objectiu evitar el màxim de conflictes en un món polaritzat pels esmentats blocs geopolítics.
Hi haurà, per un costat, un bloc liderat pels EUA i la Unió Europea, constituït per països de perfil Occidental, defensors dels valors democràtics i dels drets humans. I un segon bloc, liderat per Rússia i la Xina, integrat per països normalment de caràcter autocràtic on les decisions d'índole política i econòmica venen imposades des de la superestructura de l'Estat que controla tots els ressorts del poder. I finalment hi trobarem un grup heterogeni de països "no alineats", generalment del tercer món, que es mouran cap el primer o el segon bloc en funció dels seus interessos particulars i del perfil polític dels seus governants.
Si bé les grans potències mundials tenen ben clar quin és el seu lloc en el nou ordre, la Xina ho té molt complicat, perquè en els darrers mesos políticament s'ha situat al costat de Rússia, segurament per garantir el subministrament de productes vinculats amb l'energia com el gas o el petroli. Mentre que per altra banda, com a primer exportador mundial i "fàbrica del món", depèn en gran mesura dels mercats internacionals, especialment dels EUA i de la Unió Europea. En aquestes circumstàncies, la Xina seguirà evitant criticar Rússia i tal vegada l'ajudi a mitigar els efectes de les sancions que se li han imposat, però al mateix temps s'esforçarà a no seguir perjudicant les seves relacions amb Occident.
I tot en un món on tots els països "lluitaran" per aconseguir garantir l'accés a matèries primeres, a productes bàsics i a l'energia, cada vegada més limitats, mentre que la demanda creix amb molta intensitat. De tal manera que aquells països que s'apropiïn d'aquests recursos ho faran en detriment d'altres, la qual cosa serà font de conflictes que es resoldran per les bones o per les males, podent arribar a amenaçar el dret internacional i fomentar les ocupacions de territoris.
Aquest necessari Conveni internacional hauria de donar seguretat als països dels diferents blocs, garantint la seva sobirania i independència, reforçant jurídicament la neutralitat militar dels territoris que ho desitgin, dissenyar mecanismes o pactes de no-agressió desenvolupant una política militar de caràcter defensiu, així com garantir una política de no-ingerència en assumptes interns dels diferents països. En definitiva, intentar que en el nou marc de convivència es desenvolupin unes relacions internacionals de tota mena, de forma pacífica i amb total respecte pels diferents països de la comunitat internacional, sense que importi el bloc al qual pertanyen.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari