Fins a 428 empreses han marxat de Lleida en els últims 6 anys, segons un Estudi de deslocalització d'empreses de les comarques de Lleida, encarregat per la Universitat de Lleida (UdL) i la UPF Barcelona Scholl of Management (UPF-BSM) amb el Patronat de Promoció Econòmica.

D'aquestes empreses, un 40% s'han traslladat a Barcelona pels beneficis de la capital, com són disposar d'unes millors infraestructures o per les oportunitats de creixement; un 19% a l'Aragó per l'agilitat administrativa en la concessió de permisos, pel suport de l'Administració aragonesa i per la disponibilitat de sòl a un bon preu, i finalment un 14% ha escollit Madrid pels evidents i importants incentius fiscals conseqüència d'uns tipus més baixos en quasi tots els impostos així com per les subvencions que ofereix aquesta CA. Per altra banda, les empreses que s'han implantat de nou en aquest territori en aquest mateix període temps no ha compensat en cap manera la fugida d'empreses esmentada.

Les empreses que han marxat cap a Barcelona pertanyen a tots els sectors, excepte la ramaderia i l'agricultura, que escullen Osca com a destinació principal, cosa que afecta de manera proporcional empreses de totes les dimensions, especialment les comercials (21%) i de la construcció (14%).

Aquesta deslocalització està afectant Lleida, més que altres poblacions de característiques similars, tant de Catalunya com de la resta de l'Estat. I mentre l'Administració catalana es mira impassible aquest fenomen recentralitzador cap a Barcelona o de pèrdua d'activitat en favor d'altres CCAA.

Un altre factor a tenir en compte és que Lleida corre el perill de quedar-se enmig de dos hubs logístics molt potents. Saragossa amb el corredor Central i Barcelona amb el corredor Mediterrani, que podria agreujar encara més el problema de la deslocalització d'empreses. Per evitar-ho, seria necessari millorar les infraestructures i aconseguir una connexió amb els dos corredors ferroviaris i donar nous usos a l'aeroport de Lleida (Alguaire); afavorir l'agilitat administrativa per a la creació de noves empreses, a través d'una “finestreta única” d'atenció a l'emprenedor; crear un pol d'atracció d'inversions, amb polígons especialitzats en el sector agroalimentari i fomentar la col·laboració entre universitat i empreses, i fomentar l'emprenedoria en general i la digital en particular, mitjançant un pla ambiciós que posi en valor els beneficis que pot aportar l'economia productiva al benestar del conjunt de la societat lleidatana.

Tenint en compte que més del 40% del PIB i del 60% de les exportacions de les terres de Lleida pertanyen al sector agroalimentari, es fa necessari, per un costat, diversificar els sectors productius i de serveis, fomentant la creació de noves empreses vinculades amb la nova economia digital, incentivar la transformació digital de les empreses i redactar un pla de desenvolupament agroindustrial que inclogui polígons especialitzats en la indústria agroalimentària, amb sòl disponible, preus baixos i serveis adequats, per tal d'atreure empreses potenciant aquest sector fonamental per a l'agricultura i ramaderia locals.
L'estudi posa en evidència també que el que mou les empreses a deslocalitzar-se no és només la recerca de subvencions o sous baixos, sinó que es valora també la seguretat, l'agilitat i el suport de les administracions així com una legislació més permissiva que no posi fre de forma innecessària a les noves implantacions conseqüència d'iniciatives empresarials.

L'Administració pública catalana hauria d'intervenir amb les mesures adients per corregir i aturar aquest fenomen que per a Lleida li representa despoblació, pèrdua de riquesa i precarietat laboral, en favor d'una innecessària i major centralització de Barcelona i d'afavorir l'economia d'altres CCAA.