Visitar Maldà és un repte per a qui creu que els micropobles, pel fet de ser micro, amb una estona breu ja es poden copsar i “què més hi ha, aquí”. Només arribar al poble i deixar el cotxe a l’aparcament, davant mateix de la parada de bus, ens adonem que el terme és costerut, que cal perícia per conduir dins del poble, i que les cames han d’estar decidides a estirar-se i els bíceps femorals, bessons i quàdriceps –de qui potser fins ara n’havíeu ignorat la funció– treballaran a cor què vols: Maldà té molts pendents. Si heu pensat a refer-vos després del viatge, el bar Centro de Maldà us acollirà amb gust i cultura. Sí, heu llegit bé, perquè és l’únic bar amb biblioteca pública que disposa d’un apartat dedicat únicament a les dones escriptores. En temps calorosos, arrecerar-se sota teulat amb ventilació o bé al pati quan ja refresca és més que beneficiós per a l’ànima; i és que Maldà, malgrat estar a la vall del Corb, refresca la nit amb els seus 425 m d’altitud. Quin goig, la flassada als peus i més amunt!

Maldà també és singular per aplegar una colla d’artistes que treballen la pedra i ajuntar-los a Maldant la Pedra, un museu d’escultura a l’aire lliure, una delícia per als sentits al camí que va a Sant Joan de Maldanell. Si s’obren bé els ulls, les escultures ens acompanyaran durant l’ascensió a l’ermita, tant per l’expressivitat com per la senzillesa del que mostren. Hi veureu cares, flames, rutes de formiga, empremtes humanes, arbres petrificats i aires de gres. Pugeu mentre la tarda es fa capvespre, atureu la pressa de la condició humana, i, embadalits, sospeseu amb gravetat la màxima llatina, el “carpe diem” de cada dia. 

Al voltant de Sant Joan –data encertada perquè l’ermita també en porta el nom– uns quants homo sàpiens s’hi ajunten per dir poemes –dels que ens belluguen i dels que ens enamoren– amb un micro davant una pedra que no té dret a vot, però sí a veu. Perdoneu la paradoxa: “Entre la pedra i la paraula” és el nom que rep aquesta iniciativa. Fundada pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent, l’any passat se’n va celebrar la primera edició, encapçalats per en Miquel Torres (el seu president) i sota l’auspici de la Fundació Tekhnikos de Verdú, de la qual és presidenta la Teresa Boleda. El passat diumenge 26 de juny de 2022 una vintena de persones van dir poetes de procedència i temps variats, en accents diferents, que benvinguts foren. Oients vinguts d’arreu de Catalunya i del País Valencià aplaudiren, al final de l’acte, les mostres de poesia escollides per aquella jornada. En Guillem Viladot també hi fou convocat, amb textos sobre infants i adults que ens abocaren a la sorpresa i la reflexió. I el fang, del qual tots estem compostos, aparegué en una performance i recitat d’uns (eixelebrats) artistes de nom VinyArtístics, que reteren homenatge al pintor Domènec Corbella, convocat per a l’acte. Fou una conjunció terrenal, poètica i artística molt esventada per tothom. N’estic segura que en Guillem ens espiava de darrere la gran pedra del recital, “maldant les lletres i l’art sencer”.