Fa calor. No és cap novetat. Escric aquest article vestida amb uns pantalons curts (que també podrien dir-se calces una mica llargues i decorades ex-profeso per a ser exhibides en públic) i samarreta sense mànigues. A veure, l'abillament que duc és per obrir una porta i agafar el que em portin, diguem-ne dinar, pizza, ampolles de Sant Pellegrino o sushi a gavadals –jo sempre somio amb talles XXL–. Quan dormim, a casa estenem els nostres cossos tan llargs com som a l'ample del llit i fem dels llençols pijama, samarreta, mitjons i faixa. De vegades, un sari o un barnús multicolor. El cotó ens abraça, ens acarona, ens multiplica els somnis agradables o projecta imatges terrorífiques, talment com si es tractés d'un cinema a casa. 

De dia, una família de merles ens diu que ja toca llevar-se. No crec pas que es discuteixin sobre la flassada que no han portat a la bugaderia, ni que les plomes els fan suar les aixelles. Ara imagina-te-les fent cua al lavabo, amb les ales agafant-se l'esfínter, sigui on sigui. La bugada deu ser tota negra, perquè han de fer honor a la seua estirp. Jo també la tinc negra, i de colors, i de mides variades. La flassada dorm el son dels justos, perquè l'hem obligada a descansar fins que el bugader l'admeti a la botiga. No hi caben, ell i les mostres d'escalfor humana. Tovalloles, roba de llit, farciments nòrdics… hom hi espera trobar un finlandès perdut i amarat de suor: "Terve! Kuka sinä olet?" "Miri, si vol un cafè amb gel, vagi al bar de la cantonada. Aquí només rentem roba i pecats."

Podries descartar rentar un jersei de llana. T'han dit que vigilis amb la dosi de sabó, del temps d'esbandir, del procediment d'estesa. Mohair, ni pensar-hi. L'altre dia et vas acarar amb un jersei teu si haguessis tingut 10 anys: era el teu, només que s'havia encongit de por i vergonya. "La rentadora pot amb quasi tot", ben cert. Un d'angora –la nineta dels ulls del teu armari– té una llista llarga de pretendents per si et va petit. Podrits, els dius, veniu a casa quan el tingui als dits, pensant si l'he de retòrcer amb la força que et manca quan et diuen "això t'estreny". Renta'l, el jersei. Buida els forats entre les molècules que et criticaven. Mai més no tornarem a ser tibants i joves. 

Serveix-te de la bata d'hivern i de les plantofes per esbravar-te. Sota el pes de les capes de ceba, cap cos es fa visible. Fa calor, i, tot i això, et resisteixes a rentar les mostres d'afecte de l'hivern passat. Segurament, quan arribi l'estiu al calendari, faràs bandera dels vestits sense mànigues mentre l'orxata se t'escola gola avall, fresca, primerenca, sensacional.