La fisioteràpia a Tàrrega té una referència: l’holandès de Hoorn, Bart Loomans. Al vestíbul del seu espai de treball tenim un diàleg franc i directe, el resultat del qual podeu llegir. En aquest sentit, és un holandès de cap a peus, perquè la seva conversa és oberta, sincera i eficient, propietats que formen part del mateix paquet cultural amb què es distingeixen els holandesos. S’expressa en un català perfecte, fruit de la seva llarga estada entre nosaltres. Diu no trobar a faltar res perquè és tan actiu que no té temps d’enyorar-se. A la seva faceta professional, hi afegeix l’esportiva. L’endemà de la nostra trobada corria la Mitja Marató de Terrassa. És tot un atleta! 

Érem quatre amics que vam decidir anar a passar les vacances al sud de França. Vam agafar uns dies de pluja i ens en vam cansar, així que vam decidir traslladar-nos a Espanya. Com que alguns eren fumadors, vam aprofitar per passar per Andorra a comprar tabac. De baixada, vam parar a Oliana. Vam acampar al costat del riu, ens hi vam trobar bé. En principi, era per un dia i al final va acabar sent per una setmana. Vam anar a sopar a un restaurant, després a la discoteca i allà va ser on ens vam conèixer amb la Mercè. Amor a primera vista! De retorn a Holanda, manteníem la relació escrivint-nos, fins que un dia vaig venir cap aquí en un camió que transportava formatges, conduït per un individu que no sabia ni una paraula de neerlandès, i que no va parar en tot el viatge d’escoltar música flamenca. En acabar els estudis, ens vam plantejar si anàvem a Holanda o a Espanya. A Holanda hi havia un fisioterapeuta per cada 2.000 habitants; aquí, un fisioterapeuta per cada 200.000 habitants. Ja està fet l’estudi de mercat! Oliana era massa petit i Tàrrega, amb uns 12.000 habitants que tenia l’any 1983, oferia més oportunitats. Quan vam arribar a Tàrrega, però, ningú no sabia què era ni per a què servia la fisioteràpia.

Algun record d’aquella Tàrrega?

El record que més m’ha quedat és el del senyor Eugeni Nadal. Molt alcalde, molt seu i molt catalanista. Jo no sabia ni un borrall de català i ell sols se’m dirigia en català. Sort de la Mercè! 

Ara el parles perfectament. 

Amb la Mercè primer ens enteníem en francès, després en castellà i finalment en català. A l’ensenyament holandès vaig estudiar anglès dels dotze als divuit anys, i alemany i francès dels dotze als setze. L’anglès funciona col·loquialment. Pensa que a la universitat les classes són en anglès. Ho trobo bé. Amb la llengua tenim una obertura de mires que ens obre moltes portes. 

No és perillós per al neerlandès? 

L’ús de l’idioma depèn de la gent. Si la mateixa gent parla neerlandès, no hi ha cap problema que ens dirigim en anglès amb els que no entenen la llengua del país. Si el català desaparegués seria per culpa dels catalans. Entre holandesos no hi ha cap marcatge lingüístic. Si un parent meu parla en anglès a un altre, ho veig ben normal. Sé que això aquí costa d’entendre, perquè hi ha un rerefons polític que allà no tenim. Holanda és un país petit, molt habitat i molt obert a la resta del món. El que no farem mai és tancar-nos, ni tan sols amb els alemanys, que ens van esbatussar de mala manera a la Segona Guerra Mundial. I no ho farem perquè no ens interessa ni tampoc els interessa a ells. En aquest sentit, el contrast de mentalitats és gran entre aquí i allà. 

I tant que ens emmirallem amb el model holandès!

Entre catalans i holandesos hi ha molt bona entesa. Però també la tenim amb els andalusos, per posar un exemple. Estem oberts al món. Sempre dic que un negociant holandès et fotrà. El nostre esperit comercial ens caracteritza tant que molts ens veuen com a garrepes. De fet, amb la rivalitat existent amb els veïns belgues, ells passen a ser els badocs i nosaltres els llestos que sempre acabem fent negoci de qualsevol situació. 

Alguna altra llengua?

La llengua pròpia del nord de Bèlgica és el flamenc, dialecte del neerlandès. L’entenc, però no el parlo. A més, també tenim el frisó, que no l’entenc ni el parlo. Cada país té la seva regió rebel. Frígia també havia tingut aspiracions d’independència. Té la demografia dèbil: 650.000 habitants.

Podeu llegir l’entrevista completa aquí