La història de Moldàvia és clau per comprendre l’actual mapa dels pobles de l’Europa oriental. I no és una història fàcil, sinó dura, molt dura. El canvi de fronteres i les tensions interètniques han estat una constant. Darrers trasbalsos: la guerra de Transnístria (1992) i el conflicte de Gagaúsia (1989-1994). El Víctor, Vitia per als més pròxims, treballa al Grup Consist, a Agramunt, i fa 23 anys que és a Tàrrega, davant del toll del Reguer. Diu que és el racó més bonic que tenim. Com que de petit anava a pescar amb el seu pare, li agrada contemplar els peixos des del seu balcó. La sequera el va fer patir. Creu que la presa Condals és ampliable. No és un dir, ho veu possible. 

Soc fill únic. El meu pare eren onze germans i la meva mare, set. M’hauria agradat tenir algun germà amb qui compartir confidències. Vaig estar treballant a l’aeroport de Chisinau com a mecànic d’avions durant vuit anys seguits, i bé que em guanyava la vida. L’any 1998 em caso amb la meva dona Verònica, arquitecta, i a l’any següent tenim un fill. Em va deixar triar el seu nom d’entre una colla escollits per ella. Em vaig inclinar per Bogdan, que vol dir “donat per Déu”. Per pagar la boda els meus pares es van endeutar, alhora que van patir la crisi econòmica que va aparèixer en forma de comiat de la feina. La meva mare era funcionària, i d’un dia per l’altre va haver d’anar a vendre al mercat. Jo veia que a mi també em podia passar, perquè a l’aeroport estaven acomiadant gent. Amb els cèntims prestats per un jueu, la mare fa un viatge en autocar cap a Portugal. En arribar a Barcelona no sap on és, però té un somni que li diu que s’aturi i baixi. Creient com és, obeeix. Al principi ho passa malament. Sort en té d’una monja que molt l’ajuda. Es posa a treballar a casa d’uns senyors que tenen una gran residència a Llívia. Necessiten qui la cuidi, i aquí entrem el meu oncle i jo. La casa és preciosa, a tocar del riu, amb un jardí molt gran.

Com és que no teniu costa? 

En temps de la URSS teníem sortida al mar Negre. Després es regalaren terres a Ucraïna, de manera que la província d’Odessa ens privava de tenir mar. Recentment hi ha hagut canvis importants que els mapes encara no recullen, però actualment Moldàvia té un port al mar Negre, Giurgiulesti. És la nostra única sortida marítima, situada a la desembocadura del riu Danubi, fent frontera amb Romania. És més port fluvial que marítim, però per a nosaltres té molta importància.

Quina és la teva llengua nadiua?

He nascut en un país que ara no existeix. A la meva documentació hi constava la URSS, no Moldàvia. Érem la unió de quinze països, tots amb la nostra història. El nostre país es formà l’any 1359, amb un territori més ampli que el que ara ens pertany. Per exemple, Bessaràbia, que ara pertany a Romania, era nostra. S’uneix a Romania en acabar la Primera Guerra Mundial. Quant a Romania, tinc documents que demostren que l’any 1819 encara no existia. Hi havia Valahia, però no Romania. És bo saber-ho perquè avui és fàcil sentir que els moldaus parlem romanès. Atenent a les dates, t’adonaràs que és impossible. És més, jo parlo moldau i també romanès, mentre que els romanesos quan parlem entre moldaus no ens entenen. Per història i cultura, el nostre poble parla quatre llengües: moldau, romanès, ucraïnès i rus. Les quatre són llengües eslaves. 

Content de la URSS?

Hem viscut 69 anys de prosperitat amb Rússia: carreteres, hospitals, col·legis… S’han bastit formant part de la URSS. Són construccions ben estructurades, no com les d’ara. El nostre país es divideix entre els que tenen una mala memòria d’aquest període i els que la tenen bona. El curiós és que són els joves els més contraris, quan són ells els que no van viure aquella època. Si hi ha una mal record és pel fet que fàcilment podies ser deportat als camps de treball de la Sibèria, a tallar arbres. Allà la gent moria de fred o de malalties per manca de vitamines. N’hi havia prou que el veí et denunciés amb un anònim dient que havies parlat malament de Stalin. 

Hi havia pornografia?

Sempre s’ha dit que a la URSS no hi havia sexe sinó amor. L’occidentalització ha capgirat valors. El domini malèvol de les emocions no para de guanyar poder. Què ho fa possible? El món virtual.
 

Podeu llegir l’entrevista completa aquí