Després dels fracàs del 6 d’octubre de 1934, en què el president Companys proclamà “l'Estat Català” dins la “República Federal Espanyola”, hom feu balanç de les greus conseqüències de la revolta, que provocà 74 morts i 252 ferits, així com prop de 4.000 detinguts arreu de Catalunya. La repressió va comportar la suspensió de l’Estatut, la prohibició dels partits d’esquerres i de les seves publicacions, així com la supressió de l’autonomia i de la Generalitat de Catalunya.

A Tàrrega però, no hi hagué incidents greus, i un esperit de concòrdia s’imposà entre totes les parts implicades en els fets succeïts aquells dies 5 i 6 d’octubre. La Crònica Targarina feu de portaveu de la pau ciutadana amb aquestes paraules:

“Aquelles paraules afectuoses i senzilles de l’alcalde Sr. Trepat, l’encaixada cordial del Sr. Burgués, les manifestacions patriòtiques i de sà targarinisme que sortiren dels llavis dels Srs. Devant, Argilés, Prats, Costa, Balcells, Cabestany, Clua, Moreu, Roca i de tots els consellers, aquell ambient amical, voldríem que l’haguessin presenciat tots els ciutadans perquè així s’haguessin donat compte de com han de portar-se les lluites polítiques. No hi fa res que hom tingui diferent ideologia, el cas és que sigui noble i honrat.”

Amb tot, però, malgrat la pau i la prudència acordada, la publicació targarina Acció Comarcal tirà pel dret i trencà l’acord ciutadà pel qual hom es comprometia a no donar detalls ni informacions del que havia succeït el dia 6 d’octubre a Tàrrega per tal d’evitar perjudicar als protagonistes dels fets.

Així doncs, mentre la Crònica Targarina intentava mantenir-se en una situació neutral publicant dos articles titulats: Fora odis i rancors i Al servei de la ciutat, l'Acció Comarcal es va radicalitzar tot dient que “no hi havia necessitat de callar fets que presencià tothom qui volgué”, a la qual cosa la Crònica Targarina respongué: “No tindríem res a objectar a la seva conducta, «puix cadascú és cadascú i és lliure de fer les coses a la seva manera», sinó fos cert que ens vàrem comprometre a Casa la Ciutat, a precs dels consellers, a «no dir res»; fer-ho altrament, no us direm pas que sigui «en perjudici de terceres persones», però no ens negareu tampoc que la vostra informació no els hi feia cap favor.” 

Els targarins detinguts i empresonats pels fets d’octubre arreu de Catalunya van ser catorze, dotze d’ells pels fets de Tàrrega, un pels fets de Barcelona i un darrer a Tarragona. Aquesta és la relació dels processats:

Josep Devant Miralles. Regidor de l’Ajuntament de Tàrrega. ERC. Comerciant. 6 mesos i un dia de presó. Presó de Lleida.

Enric Clua Maluquer. Regidor de l’Ajuntament de Tàrrega. ERC. Mecànic. 6 mesos i un dia de presó. Presó de Lleida.

Francesc Moreu Balcells. Regidor de l’Ajuntament de Tàrrega. ERC. Mecànic. 6 mesos i un dia de presó. Presó de Lleida.

Josep Roca Colomines. Regidor de l’Ajuntament de Tàrrega. ERC. Paleta. 6 mesos i un dia de presó. Presó de Lleida.

Francesc Mateu Franquesa. Regidor de l’Ajuntament de Tàrrega. Bloc Obrer i Camperol. Obrer del transport. 6 mesos i un dia de presó. Presó de Lleida.

Tomàs Pomés Marsal. Bloc Obrer i Camperol. Mecànic conductor. 6 mesos i un dia de presó. Presó de Lleida.

Casimir Rabasa. Absolt. Presó de Lleida.

Magí Puigfarregut. Absolt. Presó de Lleida.

Gaietà Puig Ximénez. Sindicat de treballadors. Absolt. Presó de Lleida.

Ramon Pont Castellà. Caporal del Sometent. Absolt. Presó de Lleida.

Julià Meneses. Absolt. Presó de Lleida.

Antoni Farran. Candidat del Front Obrer Republicà per la CNT. Absolt. Presó de Lleida.

Josep Ibòs Briansó. Sindicat Únic de Vaquers. Vaquer. Absolt. Vaixell Presó Urugay. Barcelona.

Ramon Sanahuja Soler. ERC. Delegat de Treball a Tarragona. Sis anys i un dia de presó. Vaixell Presó Manuel Arnús. Tarragona.

En el proper article tancarem la present sèrie d’escrits.