Amb la victòria de Franco, els principis i els ideals d'alguns catalanistes targarins es van transmutar pels del nou règim de la "Una, grande y libre". Qui feia uns anys era titllat d'espanyolista i poc catalanista ara, amb el nou règim, era denunciat i empresonat pels excatalanistes transformats en fervorosos entusiastes del nou règim, que prohibí l'ús públic i social de la llengua catalana durant prop de quaranta anys.
A principis de novembre de 1939, el Josep Prenafeta és detingut i els informes policials són devastadors de cara a l'imminent Consell de Guerra. La Crònica Targarina és presentada per la policia del règim com la principal inductora dels assassinats de persones d'ordre i de la destrucció d'esglésies i convents: "Contribuyó con sus artículos a la perversión y azuzamiento de los criminales que tanto ensangrentaron la comarca." "Este periódico fué paladín subvencionado de la causa extremista, publicando violentos artículos contra las personas de orden y contra el Movimiento Salvador". 1

L'endemà d'aquest informe, el Josep Prenafeta declara davant el Jutge Militar i nega que participés en cap saqueig. Afirma que ell només era l'administrador-propietari de la Crònica Targarina, i que no tenia relació amb els articles que es publicaven al setmanari. Afegeix que mentre fou secretari d'Acció Catalana va actuar en defensa de destacats elements de dreta, els quals ho podrien testificar, com era el cas del Ramon Burgués Paradera.

Cap a finals de desembre de 1939, el jutge instructor del Consell de Guerra comença recollir les proves i testimonis incriminatoris contra Josep Prenafeta. El "Comandante del Puesto" de la Guàrdia Civil de Tàrrega fa saber al jutge que, tot i la certesa de les acusacions, ja que el Josep Prenafeta "se prestó incondicionalmente al lado del Gobierno Marxista, y que esto lo saben en su mayoría los vecinos", però la Guàrdia Civil, "encuentra dificultades para hacer desplazar a los ciudadanos que lo conocen y a pesar de que ellos están citados a comparecer ante este juzgado". Tot sembla indicar que, apart dels falangistes més excitats, a Tàrrega ningú volia declarar o mantenir les greus acusacions contra el Josep Prenafeta.

La Guàrdia Civil aconsegueix que tres persones, probablement forçades, facin unes declaracions carregades de dubtes i de molts "no sabe", (en què la principal acusació de "connivència con els rojos" és que durant la guerra va ser nomenat per l'ajuntament administrador de l'Escorxador municipal). 

Per fer front a les acusacions difamatòries d'alguns membres de la Falange targarina, el Josep Prenafeta escriu una llarga declaració en què manifesta la versió d'una Crònica Targarina independent i respectuosa amb tothom. És aquí quan deixa anar un dard enverinat als dirigents franquistes targarins recordant-los el seu catalanisme previ a la Guerra Civil. El Josep Prenafeta també fa un relat minuciós de les nombroses gestions personals fetes per protegir els ciutadans targarins que es trobaven detinguts o amenaçats pels membres incontrolats dels Comitès de Milícies antifeixistes.

El primer pàrraf de la declaració de Josep Prenafeta comença així: "El semanario Crònica Targarina del cual era director Antonio Morgui Mas y administrador José Prenafeta Fontanet, fue fundado el mes de mayo de 1921, siendo escrito en catalán debido al consejo de varios redactores, todos los cuales figuran hoy en las listas del Glorioso Movimiento Nacional, pudiendo nombrar entre ellos a Francisco Camps Calmet, Ricardo Piqué Batlle y Miguel Martí Florensa." I segueix més endavant: "Disconformes algunos elementos catalanistas de la actuación españolista de Crònica Targarina, fundaron un semanario catalanista titulado Vida Nova, el cual inició una campaña abierta contra Crònica censurándola por su poco fervor catalanista y falto de este ideal." Cal dir dels col·laboradors de Vida Nova que, alguns d'ells, l'any 1939 foren membres destacats de l'elit política franquista de Tàrrega.

Recorda també que, a les eleccions de 1936, va oferir als representants del Front d'Ordre, mitjançant el diputat Antoni Secanell, el control dels originals de la propaganda del Front Popular que van acceptar i va efectuar el Ramon Novell.

L'escrit de la declaració va causar un fort impacte en l'entorn franquista targarí, perquè immediatament, a partir del desembre de 1939, van entrant a l'expedient judicial del Consell de Guerra, avals, escrits de suport i certificats, de fets i actuacions, els quals confirmen els bons oficis del director de la Crònica Targarina per protegir i acollir les persones que es trobaven en perill durant la Guerra Civil.

El primer escrit-manifest favorable al Josep Prenafeta que arriba al Consell de Guerra és datat a Tàrrega el 4 de desembre de 1939  va signat pel Ramon Novell i Andreu. Diu així: "En los primeros días de la revolución, en los momentos de mayor angustia para las personas de orden y de creencias religiosas y cuando le acechaban por tanto los gravísimos peligros inherentes a su significación derechista, el actualment detenido JOSÉ PRENAFETA FONTANET, estuvo a visitarlo en unión de otros amigos con el objeto de infundirle la tranquilidad derivada de la convicción de que sería respetado y no le ocurriría nada, para cuyo fin ofrecieron realizar y le consta al firmante que en efecto realizaron activas y eficaces gestiones en este sentido." 

En seguirem parlant.

1 Informe de l'Inspector de la Brigada Social de la Policia de Barcelona, del 4 de Novembre de 1939. Archivo Militar Tercero. Barcelona.