El procés militar del consell de guerra al Josep Prenafeta fou, com tots els de la postguerra, una venjança política. En aquest cas, però, tant el judici com les acusacions tingueren un component personal envers qui fou assenyalat pel delegat de Falange targarí, l’Eudald Corbella, com a “desafecto y peligrosísimo para la CAUSA NACIONAL”.

El sector més recalcitrant de la Falange targarina acusà, sense proves, el fundador i administrador del setmanari Crònica Targarina “del saqueo y profanación de iglesias”, i que el setmanari Crònica Targarina “contribuyó a la perversidad y azuzamiento de los criminales que tanto ensangrentaron la comarca" "[…] Fue paladín subvencionada de la causa extremista publicando violentos artículos contra las personas de orden y contra el Movimiento Salvador, siendo por tanto un nefasto auxiliar de la rebelión, a cuyas campañas se deben en parte muchas de las acciones que tuvieron lugar”. 

Tanmateix i malgrat aquestes dures acusacions, als documents del consell de guerra, s'entreveu un enfrontament entre dos sectors de la Falange targarina. Un sector més extremista i integrista, i un altre sector dominat per alguns antics catalanistes de dreta, ara franquistes, més moderat.

Avui se'ns fa estrany que una persona com el Josep Prenafeta, que poc anys abans de la guerra havia treballat de vicepresident de la Junta del Consell Central de l'Ateneu, amb la confiança del seu president Ramon Sala Llobet, que ara era primera autoritat franquista de la ciutat, no fos respectada. 

Tanmateix en un altre informe el Josep Prenafeta és acusat de “tomar parte activa en la requisa y incautación de iglesias y conventos”, pels qui probablement anaven a processó al seu costat. El Josep Prenafeta era una persona cristiana, soci i capità de les Santes Espines, així com de les esglésies de la Mercè i de Sant Antoni, i promotor de les conferències de Sant Vicenç de Paül. 

Com a creient i col·laborador de la Parròquia, el rector de Tàrrega, Mossèn Jaume Serra, va enviar, el 6 de desembre de 1939, al jutge militar una carta en què certifica que “es persona de sentimientos y convicciones cristianas” i que “como elemento director del periódico Crònica Targarina, aunque de tendencias francamente neutras, admitió y publicó originales de caracter religioso”.

Un altre testimoni que s’adreça al consell de guerra és el destacat empresari igualadí del sector de la pell Martí Enrich Llop, refugiat a Tàrrega els primers dies de la guerra: “Tuvo necesidad de cambiar de residencia. Hallándose en el trance de no poderlo hacer sin serio riesgo de su vida, y con dificultades para burlar la furia persecutoria marxista, solicitó amparo y ayuda de Dn. José Prenafeta, de Tàrrega, quien le atendió con solicitud, buena voluntad y desinterés para para hacer cuánto de él dependiera en tan graves momentos.”

També s'adreça al consell de guerra, en defensa del Josep Prenafeta un avalador important. Es tracta del testimoni certificat i signat pel Ramon Burgués Paradera, en aquells moments Jefe Local de Falange i representant del sector moderat, i diu: “Que en abril de 1937, estando yo encarcelado por los rojos en la Cárcel Modelo de Barcelona, José Prenafeta Fontanet me firmó un documento que en aquella ocasión me favorecía para poder conseguir la libertad.” En Ramon Burgués serà alcalde de Tàrrega durant sis anys, del febrer de 1944 al gener de 1950.

A aquest escrit se n’hi afegeix un altre, no menys important, signat el 18 de desembre de 1939, per dotze ciutadans targarins, que “conceptúan al detenido José Prenafeta Fontanet como persona de toda honradez, pacífico ciudadano y de buena conducta moral”. “Siempre cumplió con sus deberes de sensato ciudadano y se le vio intervenir en diversas empresas de carácter altruista y secundar con entusiasmo iniciativas interesadas en favor de la ciudad”. L'escrit el signen Antoni Figueras, Joan Gómez, J. Domingo, Ramon Novell, Jaume Soldevila, Antoni Bonastre, Ferrer, Amorós i quatre firmes dubtoses que no reconeixem.

Finalment el 20 de gener de 1940 el Consell de Guerra sentencia que: “Resultando: Que no aparece probado que haya cometido acto alguno delictivo ni revolucionario el procesado José Prenafeta Fontanet. FALLAMOS: Que debemos absolver y absolvemos al encartado.”

Amb tot, abans de la sentència, en Josep Prenafeta hagué de retractar-se de determinades declaracions fetes i, tot i ser absolt, patí una condemna, muda i callada, que va arrossegar amb pena durant la resta de la seva vida.

En parlem al proper capítol.

* Els document reproduïts en aquest escrit consten a l’expedient del consell de guerra sumaríssim, consultat a l'Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona.