El 12 de maig del 1921 sortí al carrer la Crònica Targarina, que s’anuncià com a "Periòdic Quinzenal Independent". La publicació s'imprimí a la Impremta de Francesc Camps Calmet i la redacció de la publicació anava a càrrec del tàndem Morguí-Prenafeta, treballadors de la impremta, residents a Tàrrega, i provinents de Lleida ciutat de feia poc temps.

Tal fou l’èxit de subscriptors, anunciants i col·laboradors de la publicació que, per Nadal del mateix any, la periodicitat de la Crònica Targarina passarà a ser setmanal i enceta l’any 1922, fins al seu tancament forçat a finals de l’any 1937, com a “Setmanari independent i d’informació comarcal”. 

L’èxit de la Crònica, i el fet que els dos nouvinguts en siguin els artífexs, esperona els diferents sectors socials targarins, i en poques setmanes de diferència apareixen dues noves publicacions: La primera és La Bou, que sortí al carrer l'11 de març de 1922, en format de publicació quinzenal, elaborada amb col·laboracions anònimes, i s’imprimia a la Impremta La Progresiva de Tàrrega. La Bou tingué una curta durada i la Crònica Targarina li dedicà un irònic epitafi quan va plegar:

"Si vaig néixer molt migrada
la dida culpa en tingué 
si m'he mort, una "badada" 
fou d'en "Gilet" destraler
que m'ha dut, jo ho poden dir
amb el Llop a cal Cantí". 

La causa de la curta vida de La Bou, en part fou motivada per l'aparició el 6 d'abril de 1922 del setmanari Vida Nova, elaborat amb més recursos com a “Setmanari nacionalista i d’informació comarcal”. La Vida Nova fou impulsada per conegudes personalitats catalanistes radicals i alguns comerciants targarins. La redacció del setmanari s'ubica als baixos del carrer Agoders número 39, i s'imprimeix a la impremta Saladrigues de Bellpuig. Alguns dels col·laboradors de La Bou s'incorporen al nou setmanari, entre ells, l'anònim i polèmic "Llop de fusta". 

Pel juny de 1922 es comença a coure la primera polèmica pública entre els dos setmanaris. Vida Nova va fer-se seva, sense esmentar-ho, d’una proposta iniciada per la Crònica Targarina "per tal de promoure l'"Atracció de Forasters". La Crònica els titlla de "nacionalistes de boquilla" i comencen els retrets d’una i altra banda. 

Amb tot però, l'enfrontament arriba al seu màxim, quan la Crònica Targarina critica que a l'Ateneu es facin timbes il·legals de cartes. La resposta de Vida Nova a l’atreviment de la Crònica, és que tot i ser "deplorable que una entitat com l'Ateneu s'hagi prostituit establint a les seves sales una taula de joc", acusa a la Crònica de parcial, perquè només s'ha posat "en evidència a l'Ateneu", quan a l'Alianza els en poden donar vint-i-nou i acabar a trenta, i encara hi tindran avantatge".

El 20 de setembre de 1923, a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera, surt el que seria el darrer número de Vida Nova. La Crònica Targarina de finals de setembre ho recull amb una simple i escueta notícia: “Per ordre de la primera autoritat militar, ha sigut suspesa la publicació del periòdic nacionalista local Vida Nova. Curiosament la Crònica obté l’autorització per seguir activa.

La suspensió del setmanari Vida Nova va deixar la Crònica Targarina en una situació molt favorable que va culminar amb la consolidació com a principal mitjà de comunicació targarí. Aviat es va independitzar de la Impremta Camps i els seus dos factotums, el Prenafeta i el Morgui, es van establir pel seu compte. Com diu en Josep Maria Andreu a la NOVA TÀRREGA del 24/10/1981: “L’any 1927, la Crònica va estrenar impremta pròpia al carrer Major i després va seguir a la plaça dels Àlbers (Postes). Els anys 30 va fer cap a un local de més cabuda del carrer Alonso”.1

Però no tot seran flors i violes per a la Crònica Targarina. Amb la proclamació de la República l’abril del 1931, el setmanari mostra les seves simpaties republicanes. Sense esperar gaire temps, els sectors targarins més conservadors decideixen treure’s l’espina de no disposar de cap mitjà de comunicació propi i, amb l’impressor i activista cultural Francesc Camps Calmet al capdavant, el desembre de 1931 surt al carrer el setmanari Acció Comarcal.

El primer número de l’Acció Comarcal és tota una declaració d’intencions de política conservadora i ultracatòlica en la qual, per primer cop a Tàrrega, s’insinua la llavor d’un conflicte que esclatarà amb tota virulencia durant els fets d’octubre de 1934 i més tard, després de les eleccions del febrer de 1936, amb la tragèdia de la Guerra Civil a partir del cop d’estat del general Franco del 18 de juliol de 1936.

En seguirem parlant. 

1 “Crònica targarina” nº 39 del 3 de juny de 1922.
2 “Coses d’altre temps: De la premsa local”. Josep Maria Andreu. Nova Tàrrega 24/10/1981