La Crònica Targarina fou, durant els 16 anys d'existència, una publicació periodística, amb una clara vocació d’arribar a tots els sectors socials targarins, i amb una política informativa i comercial orientada a aconseguir un volum de vendes, subscriptors i anunciants suficient com per garantir la independència i la subsistència econòmica del setmanari. 

El nou setmanari Acció Comarcal, que sortí al carrer el desembre de 1931, s'anuncià des del primer dia, com una publicació eminentment política, al servei del moviment polític Acció Popular, destinada a representar, mantenir i ampliar la base ideològica de la dreta regionalista, de tradició monàrquica i catòlica que, en aquell moment polític de l'any 1931, acceptava el nou règim de la República però no deixava de veure-la com una amenaça per als seus interessos ideològics i econòmics.

Entre aquests principis destaquen el d'“expandir els principis cristians de la vertadera civilització entre el nostre poble, … contra tota mena de tòxics estranys que certs aventurers voldrien injectar-li en l’arrel mateixa de la seva ànima, per a ferir-lo de mort”. 

A la seva primera editorial diu: “Dins d'Acció Popular caben tots els que no siguin enemics de la gran civilització cristiana: rics i pobres, amos i jornalers, patrons i obrers. Abominem la lluita de classes. Contra el crit de C. Marx: «Proletaris de tot el món: uniu-vos per la revolució social», el nostre crit de combat va a tots els estaments, i a tots els diem: "Uniu-vos tots en caritat per l’armonia social i per la pau universal.” 1

El segon número de Acció Comarcal anuncia per al 3 de gener de 1932 un gran míting comarcal al Teatre Ateneu amb un pamflet que diu: 

“Què és Acció Popular? Un partit polític? Una reacció feixista?

Oh no! Acció Popular és, no més, però no menys, que l’organització de totes les persones de bona voluntat que, sigui el que es vulgui, el seu estament, la seva condició, impulsades per la fe que les agermana tracten de defensar la civilització cristiana amenaçada, de fer eficaç l’actuació de tots en una obra de conjunt de construir la gran obra de cultura i d’acció social que tant ens manca”.

Com a oradors de l’acte trobem tres dels representants presents i futurs de la dreta catalana. En Lluís Jover Nonell, que milità inicialment a la Lliga Regionalista, després a Acció Catalana Republicana, més tard a Unió Democràtica de Catalunya i l’any 1935 a la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes); en Josep Maria Gich i Pi, que fou un destacat militant del carlisme i conseller de la Caixa de Pensions; i en Joaquim Maria de Nadal, que fou un monàrquic i fidel secretari d’en Francesc Cambó.

El míting, però, no fou plàcid, ja que l'editorial de l’Acció Comarcal esmenta “les estúpides i ridícules interrupcions” de part d’un sector del públic, encara que sí que fou un èxit que aconseguí reunir un miler persones en un Ateneu ple de gom a gom. L’acte fou presidit pels membres de la Junta d’Acció Popular de Tàrrega Srs. Burgués, Secanell, Novell, Camps i Vidal. La Crònica Targarina enceta el seu editorial amb el títol de Demagògia i critica que el diari de la Lliga, La Publicitat, es dediqui a fer política a favor de l’Acció Comarcal en comptes d’informar, i un apartat d’humor de la Crònica en el qual podem endevinar el que succeí durant el Míting d’Acció Popular: 

“Dimecres a la nit a l’Ateneu es representà una funció de Teatre. En una llotja de la dreta veiem els dirigents del Bloc Obrer i Camperol (BOC), en bloc naturalment; i això que l’obra era d’escola burguesa; i l’autor portava un cognom tan reaccionari com és el de Maura. 

Com es coneix que era la festa dels Reis.” 2

La rivalitat entre ambdues publicacions es manté durant els tres anys i mig de vida de l'Acció Comarcal, que deixa de publicar-se l’any 1934. L’Acció Comarcal segueix, setmana rere setmana, la seva croada per la religió, contra el socialisme, el comunisme i l’anarquisme, però a poc a poc va perdent anunciants, mentre que la Crònica Targarina aconsegueix mantenir-los. No deixa de ser curiós el comportament de la societat targarina, que vota massivament la dreta, però dona l’esquena al setmanari que la representa.

El 29 de desembre de 1934, després del desgraciat accident que segà la vida, als set anys d’edat, de na M. Montserrat Camps i Sarró, filla del director de l'Acció Comarcal, el setmanari deixa de publicar-se. 

Després dels fets d’octubre de 1934, la Generalitat de Catalunya és intervinguda per l’estat i el Govern de dretes de Madrid empresona el govern de la Generalitat, i milers els regidors i militants dels partits d’esquerres arreu de Catalunya. Aquest fou un conflicte que a Tàrrega va marcar un fort enfrontament polític i social que es veié reflectit en les dues publicacions. 

En parlem properament.

1 Editorial d''Acció Comarcal'. Núm. 1 - Tàrrega, 19 de desembre de 1931.
2 'Crònica targarina'. Núm. 541, Tàrrega, 9 de gener de 1032 (el dirigent targarí del BLOC i del POUM, en Francesc Mateu, i els seu germà Antoni eren fills de “Cal Rei”).