Al certificat de defunció de la Soledat Beleta, esposa del Samuel Perenya, del 8 de febrer de 1941, hi consta com a darrer domicili de la parella l’Hotel Rosaleda d’Encamp. 

El fet que el matrimoni estigués domiciliat a l’Hotel Rosaleda, quan aquest encara no s’havia construït, indica que el matrimoni Perenya-Beleta, va rebre l’ajut i la cobertura legal del qui fou amic personal i de negocis del Samuel, en Joan Puigsubirà Rovira. Altres targarins com el Josep Ribalta Foraster i el Josep Argilés Foraster van trobar l’any 1936 l’acollida i l’ajut de la familia Puigsubirà, fugint de la violència indiscriminada dels inicis de la guerra.

En Joan Puigsubirà Rovira fou transportista a Andorra durant els anys 1930, quan inicia diverses operacions i negocis al Principat. Els Puigsubirà van tenir una intensa relació familiar i comercial amb Tàrrega. El seu fill Pere estudia a l’Escola Pia i la germana Rosa està casada amb el Jaume Ros. Els Puigsubirà hi construeixen un edifici d’habitatges al carrer Sant Pelegrí, als baixos del qual hi estableixen el comerç Coloniales y Drogas.

Fou l’any 1937 quan els Puigsubirà van adquirir uns terrenys a Encamp (Andorra) per construir l'Hotel de luxe Rosaleda. El projecte de l’hotel fou redactat per l'arquitecte lleidatà Adolf Florensa Ferrer, vinculat amb Tàrrega pel projecte del teatre i del cafè de l’Ateneu quan el Samuel Perenya n’era president. El projecte de l’hotel Rosaleda és de l’any 1941 i l’hotel s’obrí al públic l’any 1943.

Els hotels d’Andorra com l’hotel Mirador, l’Hotel Rosaleda o el comerç d’un altre targarí del PSUC, exiliat al Pas de la Casa, el Ramon Capdevila Llobet, van ser durants els anys de la França ocupada lloc de d’acollida i punt de fugida de persones d’arreu d’Europa perseguides pel nazisme. La xarxa de transports de la familia Puigsubirà, juntament amb els seus negocis, contactes i domicili a Tàrrega, va ser un dels elements de la xarxa logística d’evasió que, liderada per en Joan Sasplugas (dit Jannot), el Samuel Perenya, el Ramon Capdevila, el Tomàs Pomés o el Norbert Orobitg, entre molts altres, van bastir des d’Andorra per salvar els fugitius de l’Europa nazi en el seu camí vers la llibertat. 

Acabada la guerra, i amb l'aïllament internacional del règim franquista, que va comportar un important deteriorament econòmic del país, Andorra va esdevenir una oportunitat de negoci amb l'expansió del turisme de comerç i del contraban de molts productes que no es podien trobar a l’Espanya franquista.

En aquest sentit, els hotels andorrans esdevenen, durant els anys 1940 i 1950, el lloc de trobada dels exiliats que no poden entrar a l’Estat espanyol i les seves famílies de l’interior. Moltes celebracions familiars i casaments se celebren a Andorra per poder així reunir les famílies separades a l’una i altra banda dels Pirineus, per la repressió de la postguerra.

Aquest és el cas de la família de la Consol Perenya Dulot de Tàrrega i de la Maria Perenya Pàmies de Lleida que, al setembre de l’any 1947, celebren el seu casament a Andorra amb en Josep Pont Utgés la primera i amb en Pau Guimet i Prats la segona. El Samuel Perenya Reixachs fa el paper de pare d’ambdues nebodes, òrfenes de pare. La Consol havia perdut el seu pare, el Manuel Perenya Reixachs, l’any 1932 i la Maria havia perdut l’Alfred Perenya Reixachs l’any 1930. El doble casament va permetre a tota la família Perenya i nombrosos amics retrobar-se de nou a Andorra després d’anys d’exili i de repressió, amb el Samuel fent de mestre de cerimònies.

En una de les fotografies del casament feta al costat del Santuari de Meritxell, hi trobem el Samuel amb les núvies a un i altre costat, i dos targarins que probablement exerciren de padrins de boda, l’un el Josep Gené Travé de Cal Cantirer, amic íntim del nuvi, vingut des de Tàrrega, i a l’altre costat reconeixem el Joan Sasplugas Arqués, exiliat com el Samuel a Andorra, i darrer alcalde de la Tàrrega republicana.

Els negocis andorrans del Samuel necessiten gent de confiança al seu costat. Dos nebots seus vinguts des de Tàrrega s’afegeixen al seu equip d’homes de confiança. L’un és el fill petit del Manel i l’Antònia, el Jordi Perenya Dulot, i l’altre és l’Antoni Beleta Solsona, fill del Simeó Beleta Costafreda i de la Leocàdia Solsona.

En parlem al proper escrit.