La sobtada mort del Manuel Perenya a Portbou, el 12 de març de 1932, va afectar de ple la vida de la família Perenya Dulot, que ja feia temps s'hi havia establert. El Manuel feia de representant de l’agència de viatges anglesa Thomas Cook & Son.

Al Tàrrega, al setmanari Acció Comarcal del dia 18 de març de 1932, un jove Ramon Novell escriu un emotiu article titulat “Un bon amic ens ha deixat”, que diu: “No solament com a amics deplorem, amb dol que ens arriba a l’ànima, la mort inesperada d’en Perenya, ans també com a patriotes i com a targarins. Ell era un més a treballar pel nostre poble. Ell, que no n’era fill, sentia per la nostra ciutat una passió digna del més entusiasta dels nostres. Per l’Orfeó, pels Amics de l’Arbre, per l’Associació demostrava una estimació profunda, a prova de sacrificis, i, cosa que no tots els targarins podrien dir, tenia aquestes institucions tan seves com del qui més”. En Ramon Novell explica l’anècdota de com “va captar taula per taula de l’Ateneu” els diners per adquirir els instruments de la primera cobla de sardanes de Tàrrega. I acaba: “Ha mort jove, com tots els preferits dels déus. Malaguanyat Manuel! Encara no ens sabem avenir a la idea que ja no estigui a l'estació de Port-Bou atenent els viatgers o a fer un passeig marítim damunt el seu «Almogàver»”.1

En Manuel fou enterrat al cementiri de Portbou, i una de les conseqüències immediates fou el retorn de l’Antònia Dulot i dels seus cinc fills cap a Tàrrega, a causa d’una certa pressió de la família Perenya Reixachs, que en el futur vetllarà per l’educació i la cura dels cinc germans: la Claudina, el Miquel, la Consol, la Júlia i el Jordi, que les famílies Perenya-Reixachs acolliran sovint a les seves llars de Lleida.

De retorn a Tàrrega, l'Antoinette Dulot anuncia a la Crònica Targarina: “Lliçons particulars i col·lectives de francès a càrrec de la professora nadiua Antònia Dulot, vídua Perenya”. La filla gran, la Claudina, obre al domicili familiar un taller de modista, el Jordi va a Lleida a estudiar, la Consol entra a treballar de dependenta a la Merceria Elies i la Júlia, quan deixa l’escola, entra d’aprenenta a la sastreria del Juanito Girbés.

La Claudina, de qui parlarem més extensament en un proper escrit, tingué durant aquests anys un protagonisme actiu en la vida social targarina. Fou una de les signants, l’any 1933, del manifest d’esquerres, feminista i catalanista “A les dones de Tàrrega”. Organitza la festa de les llucietes per la diada de les Modistes i és elegida “Miss Benzina” a la festa de Sant Cristòfol del juliol de 1934.

Però la tragèdia colpeix de nou la família Perenya. El setembre de 1934, mor de malaltia als divuit anys el Miquel, que s’havia establert i treballava a Lleida ciutat. El Miquel participava activament en entitats culturals i esportives de la capital i era un gran aficionat a la natació esportiva. En el moment de caure malalt s’entrenava per participar en un campionat. El seu enterrament a Tàrrega fou un acte multitudinari de dol i estima envers la seva persona.

L’arribada de la Guerra Civil va afectar profundament totes les branques i molts dels membres de la família. El compromís republicà i catalanista dels Perenya Reixachs els va castigar, a molts d'ells amb la repressió o l'exili, i els obligà a refer les seves vides lluny de casa. Acabada la guerra, la Consol es casà amb Josep Pont Utgés, i juntament amb la mare Antònia, la Júlia i el Jordi es van quedar a Tàrrega. El Jordi s'establiria anys més tard, després de casar-se, a Andorra i l’any 2007 va otenir la nacionalitat andorrana.

A mesura que anava confegint aquests escrits i coneixent la trajectòria vital dels Perenya-Dulot, he descobert amb sorpresa la història de la Claudina Perenya Dulot. Una vida impactant protagonitzada tant per ella com per la seva parella, en Càndid Rossell. La Claudina Perenya Dulot serà la protagonista del proper capítol d’aquesta “Notícia de Tàrrega”.

1 Ramon Novell. Acció Comarcal nº 14, 18 de març de 1932. Pag. 21.