No sabem on anà la Claudina un cop va travessar la frontera, camí de l'exili, el febrer de 1939. Probablement la família de la seva mare l'acollí a Lió, o bé va anar a Oceja a la casa on s'havien refugiat els Torres-Perenya. 

Amb l'ocupació i la derrota de l'exèrcit francès a mans de l'alemanya nazi el juny de 1940, la situació a França canvia de nou, i la Claudina decideix anar-se'n cap a Andorra. Allí hi viu i treballa exiliat el seu oncle, el Samuel Perenya, que és gerent de l'Hotel Mirador d'Andorra la Vella, on treballarà.

És a Andorra on la Claudina coneixerà la seva futura parella, el Càndid Rossell, fill de Ca l'Adela d'Andorra la Vella, amb qui es casarà l'any 1942. De nou, però, la guerra i el feixisme colpeixen la seva vida i el 18 d'agost de 1943, el Càndid Rossell és detingut a França per la Gestapo, poc abans d'arribar a la frontera del Pas de la Casa. És acusat de participar en la resistència i de formar part de xarxes de passadors. El Càndid Rossell col·laborava amb una de les xarxes d'evasió i de suport a la Resistència, que van fer del Principat un punt de pas de molts fugitius del nazisme.

En el moment de la detenció del Càndid, la Claudina estava embarassada de qui seria el seu primer fill, el Carles. El Càndid és traslladat a París, i enviat al centre de trànsit de presos polítics de Compiègne. El trasllat al camp de concentració nazi de Buchenwald té lloc el dia 19 de gener de 1944, i la fitxa d'ingrés al camp ens revela que el seu fill ja ha nascut. A les característiques físiques d'identificació del Càndid hi destaca que té el braç esquerra paralitzat, fruit d'una poliomielitis infantil.

En Càndid va sobreviure al camp de concentració, tot i haver estat sotmès a experiments mèdics per metges nazis. Gràcies a la seva formació intel·lectual, la seva facilitat d'aprendre l'alemany i la seva minusvalia física, es va lliurar dels treballs forçats més durs. Durant el seu internament, i el de dotze andorrans més, a Buchenwald i a Mauthausen, la diplomàcia andorrana va fer tot el possible per fer alliberar-los fent valer la seva condició de país neutral, però no va servir de res. Cinc andorrans van morir als camps nazis.

Quan el camp de Buchenwald és alliberat, l'angoixa de la Claudina creix en no saber res del Càndid. Finalment les emissores aliades que emeten constantment les llistes dels supervivents de l'holocaust esmenten el seu nom. 

Amb el final de la guerra, la Claudina i el Càndid combinen les seves estades a Andorra amb Perpinyà, on finalment establiran el seu domicili habitual i on el Càndid exerceix de mestre. L'any 1959 neix a Perpinyà el Michel, el segon fill de la parella.

Durant aquests anys mantenen la relació amb la família, i la Claudina visita sovint a Tàrrega la seva mare Antònia, la Júlia i la família de la seva germana Consol. 

El germà petit, el Jordi Perenya Dulot, també va fer cap a Andorra per treballar al costat de l'oncle Samuel, i allí va conèixer la Montse Pareras, amb qui es casà l'any 1959 i estableixen el seu domicili a les Valls d'Andorra.

L'Antònia Dulot seguirà donant classes particulars de francès i anglès a diverses generacions de targarins al seu domicili de l'avinguda Catalunya 58, per la qual cosa serà coneguda a Tàrrega per la "Madame". La Júlia viurà i treballarà a Tàrrega tota la seva vida. 

La Consol es casarà a Tàrrega amb el Josep Pont Utgés i tindrà tres fills, la Neus, l'Antoni i la Marta. Les cendres de la Consol van anar per voluntat d'ella, una part al costat de la tomba del seu pare i la resta a la platja del Pi a Portbou, lloc de grans i feliços records de la seva infantesa amb el seu pare Manel Perenya. 

I fins aquí la història dels Perenya Dulot. Properament parlarem de l'altre gran personatge de la família, el Samuel Perenya Reixachs.