El camí de l’exili del Samuel Perenya s’inicia el febrer de 1939 al camp de concentració d’Argelers. D’aquí en surt aviat, i es pot instal·lar a Acs (Ax-les-Thermes), molt a prop de la frontera d’Andorra. Des d'aquí gràcies a la xarxa de contactes d'ERC, aconsegueix gestionar la sortida de diverses persones dels camps de concentració francesos. 1

En una fotografia feta a Montpeller el 20 d’abril de 1939, hi apareix el Samuel Perenya, al costat del seu cunyat Humbert Torres i dels seus nebots Núria i Víctor Torres Perenya. Els Torres - Perenya al pasdar la frontera s'havien aixoplugat a casa d’uns amics d'Oceja a la Cerdanya i després havien anat cap a Lió, i acollits per la xarxa internacional espiritista a l'abril de 1939 faran cap a Montpeller.

La fotografia de Montpeller és davant la porta de la “Residència d'Intel·lectuals Catalans”, que el govern de la Generalitat havia establert per acollir professionals, artistes, intel·lectuals i polítics republicans a l’exili. En aquest mateix edifici s’hi acullen altres targarins exiliats, com la família del Ramon Sanahuja, i hi trobaran acollida l’any 1940 en Josep Sala Fabregat i la seva esposa Teresa Cornadó, gràcies a les gestions realitzades pel Samuel Perenya.

L’1 de novembre de 1939 el Samuel pren possessió de la gerència de l’Hotel Mirador d’Andorra la Vella propietat del Manuel Cerqueda. Durant set anys treballa amb el Samuel en la gestió de l'hotel, l’advocat targarí Ramon Villeró Campabadal, casat amb la targarina Maria Castellà Formiguera que, com el seu germà Josep Castellà i la seva esposa Rosa Gené Vidal, s’hi havien establert abans de l’inici de la segona Guerra Mundial. A l’Hotel Mirador hi treballa també la Claudina Perenya, neboda del Samuel, que es casarà amb l’andorrà Claudi Rosell. 2

També aterren a l’Hotel Mirador cridats pel mateix Samuel, qui havia estat el darrer alcalde de la Tàrrega republicana durant la guerra pel PSUC, el Joan Sasplugas Arqués, amb la seva esposa Magda Mateu i el seu germà Antoni, que havia estat cuiner de l’Hotel Ritz de Barcelona. A redós dels contactes targarins de l’Hotel Mirador, fan cap a Andorra el Norbert Orobitg, on pot retrobar-se amb la seva esposa, la Maria Clua Bosch; l’Antoni Pont Castellà, el Ramon Capdevila Llobet, i ocasionalment altres targarins exiliats que queden a l’hotel Mirador per retrobar-se amb les seves parelles i amics que viuen a l'Espanya franquista, i per contactes polítics com seria el cas del Tomàs Pomés i de l’Esteve Marsinyach.

No hem d’oblidar que en aquells anys convulsos de la postguerra i de la segona Guerra Mundial Andorra era un cau d’espies de tots els bàndols, amb contrabandistes, passadors de soldats aliats i jueus fugint del nazisme, de maquis i exiliats catalans, de policia secreta espanyola i francesa, o d’agents de la Gestapo. Molts d'ells feien vida o transitaven a l’entorn de la cafeteria i de l’Hotel Mirador.

El caràcter sociable i extrovertit del Samuel, els seus contactes amb persones influents del Principat, i el seu savoir faire emprenedor, van fer de l’Hotel Mirador d’Andorra la Vella el que en Francesc Viadiu ens relata en el seu llibre testimoni, “Entre el torb i la Gestapo” 3: 

“Malgrat la seva anàrquica construcció, o precisament per això, l’Hotel Mirador té “un no sé què” que us captiva i que, conjuntament amb l’aiguabarreig de la seva clientela tan heterogènia, contribueix a donar-li categoria. Perquè durant la guerra, i a partir de l’ensulsiada de França, Andorra es va convertir en preciós trampolí i agitada cruïlla entre l’Europa en flames i l'Espanya franquista”.

Quan Viadiu es va establir a l’hotel com a hoste, el Samuel li digué: “Jo us tindré mentre pugui i a condició que no us deixeu veure. Us faré servir a l’habitació o al despatx perquè no us vegi ningú.” Tanmateix per la tasca que tenia encomanada a Andorra, les habitacions de l’hotel es convertiren aviat en refugi d’aviadors americans i de paracaigudistes britànics que arribaven a Andorra de les mans de la xarxa d'evasió aliada Eloise. 

A principis de l'any 1941, l'esposa del Samuel, la Soledat Beleta Costafreda, mor a Encamp. 

Andorra i l'hotel Mirador seran durant molts anys, per al Samuel Perenya, la seva vida.

En propers capítols ho explicarem. 

1 “Tàrrega 1939-61. Aproximació a la repressió, l’exili i la vida quotidiana”. Núria Bonet, Amanda Cardona i Gerard Corbella. Ajuntament de Tàrrega. 2008. 
2 "Nova Tàrrega" 10/03/2023. "Els Perenya de Tàrrega. Una infermera al front de guerra". De J. R. S. 
3 "Entre el torb i la Gestapo". Francesc Viadiu. Editorial Nova Terra. Octubre 1974.