Amb 21 anys, l’any 1907, en Manuel Perenya es trasllada a viure a Tàrrega. Hi va amb el seu germà Samuel, de 17 anys. Adquireixen, gestionen i modernitzen el negoci d’ultramarins de la casa Joan Casals a la plaça Major de Tàrrega. 

Del 1910 al 1913 el Manuel se’n va a Londres a formar-se i aprendre l’anglès. Allí coneix la Marie Antoniette Dulot Gontard, amb qui es casa a Lyon el 29 de novembre de 1913 i tornen per establir-se a Tàrrega. El setembre del 1914 neix a Tàrrega la Clàudia, després al Pardo a Madrid hi neixen el Miquel i la Consol i, més tard la Júlia i el Jordi a Tàrrega.

En poc temps, l’any 1920, el negoci de Cal Perenya és el primer contribuent de Tàrrega. La seva formació, el seu instint comercial i la informació que disposaven sobre les necessitats que generarien les inversions hidroelèctriques previstes al Pirineu de Lleida van fer que la seva aposta per Tàrrega fos encertada. Tàrrega esdevingué la plaça idònia per canalitzar el comerç i el subministrament de mercaderies entre el nucli industrial del país i el Pirineu.

Amb tot, el compromís i la vinculació del Manuel Perenya amb Tàrrega aniria més enllà de l’interès i de l’activitat comercial. El seu lideratge impulsà la vida política i cultural targarina amb l'edició del setmanari nacionalista Vida Nova, al costat dels seus amics Josep Elias, Magí Escribà i Ramon Novell. En l’àmbit musical fou un ferm impulsor de l’Associació de Música i de la Cobla de Sardanes. Fou membre de la junta dels Amics de l’Arbre, col·laborà amb la Revista de l’Ateneu i la Crònica Targarina i a més del seu domini de l'anglès i del francés que compartia amb els seus amics, manifestarà sempre el seu ideari catalanista i republicà.

Les seves ànsies de coneixement, el seu esperit comercial i la seva capacitat de gestió el van portar a administrar un restaurant de El Pardo a Madrid, a treballar en l’administració de les centrals elèctriques de la Barcelona Traction, (La Canadenca) al Pirineu, o a ser el delegat a Espanya de l’agència de viatges anglesa Thomas Cook, la qual cosa l’obligà a deixar Tàrrega i establir-se a Portbou.

És oportú esmentar l’escrit que publicà a la Crònica Targarina del 10 de setembre de l’any 1921, intitulat “La importància comercial de Tàrrega” 1. Cent anys més tard, les idees allí exposades segueixen sent actuals:

A l'escrit analitza la importància que ha assolit el comerç a la nostra ciutat i mostra la seva convicció que el comerç de Tàrrega encara podria anar molt més enllà, ja que si es jutja per les possibilitats que té, “el volum de negoci de la plaça targarina és, proporcionalment, pobre i esquifit”. I aquí fa una crítica al comerciant targarí, “que no veu, ni observa, ni estudia altra cosa que el que se li ofereix a la vista” i “llur sistema no està a l'alçada dels nostres temps”. 

Segueix dient que “El comerç de Tàrrega, en general, adoleix de manca d’organització i d'espiritualitat”, que ha d’entendre que cal “tractar el client com hom voldria ésser tractat”, que cal “un sistema de comptabilitat perfecta”, amb “un servei d'estadística”, i “sense descomptar el sistema de fitxes ("Card Index System”) d’una utilitat i d’una eficàcia reconeguda i acceptada”. Defensa també la importància de la publicitat en el món comercial “per posar en coneixement del públic comprador la superioritat d'una determinada mercaderia o bé la utilitat d'un servei”.

Acaba l’escrit dient que Tàrrega “té un gran pervindre davant seu que assolirà tan prompte com obri els ulls a la realitat i es decideixi a adaptar sistemes en consonància amb el viure modern”. “Serà precís trencar motlles vells amb ànsies de renovació, si no volem restar encarcarats i deixar que d’altres ens prenguin la davantera.” 

Tanmateix a Portbou estant, i a causa d’una forta pulmonia, mor als 46 anys d'edat el dia 12 de març de 1932. El seu amic i company Josep Elias i Viles acaba la seva glossa “Manuel Pereña ha mort” 2 a la Crònica Targarina amb les següents paraules: 

“Seríem injustos si no parléssim també de la seva catalanitat i del seu republicanisme. Catalanista per essència, totes llurs tasques estaven encaminades a la superació d’aquest ideal. Republicà de tota la vida havia vist amb joia l’adveniment del nou règim i hi havia col·laborat, prestant serveis meritissims a la frontera francesa, amb risc de perdre l’empleu i àdhuc posant en perill la seva seguretat personal.”

“Jove encara, 46 anys, Manuel Pereña ha estat vençut per la dolència que de molt temps el sotjava, la manxa, com ell deia i amb la seva mort hem perdut un gran amic, un excel·lent catalanista i un bon targarí” (CT 18/03/1932).

El setmanari La Jornada, de Lleida ciutat, s’acomiadava amb aquestes paraules: “En Manolo Perenya ha mort a la ciutat de Portbou. En un temps relativament curt, la família Perenya ha sofert la pèrdua dels pares i tres germans. En Manolo, que acaba de davallar a la fossa, era el rodamón de la família, home inquiet i emprenedor, de tracte senzill i agradable. Descansi en pau l’amic estimat i a la família tota el nostre més sentit pèsam.” 3

1 “Crònica targarina” núm. 9 del 10 de setembre de 1921. Tàrrega.
2 “Crònica targarina” núm. 551 del 18 de març de 1931. Tàrrega.
3 “La Jornada” núm. 261 del 15 de març de 1932. Lleida.