En Ramon Robinat i Cases escrivia a la secció Dissabte de la NOVA TÀRREGA del 5 de juny de 1982 un magnífic retrat-record de l'establiment de Cal Perenya:

"En no haver-hi descendència masculina, el senyor Casals va vendre el negoci als Pereña de Lleida que, al principi, el continuaren en tota la seva esplendor. Cal Pereña era, doncs, un gran establiment de drogues, pesca salada i colonials de la plaça, amb dues bones entrades voltades de grans aparadors. Aquests aparadors resulten el millor símbol del pas del temps per la ciutat. 

Per la Candelera grans feixos de candeles de totes formes i colors. Per Carnestoltes veritables muntanyes de confeti i serpentines. Per la Quaresma congres, configurant formes geomètriques, al costat de munteres de cigrons, amb un recipient de cristall al cim, ple d'aigua, deixant veure uns cigrons posats a estovar que s'anaven fent grossos dia a dia. Passada la Quaresma veritables muntanyes de cafè cru, amb delicada tassa i platet de porcellana posats al cim del munt. I així anaven seguint totes les festes i efemèrides assenyalades de l'any. 

Mentre va viure la senyora Maria, que era la vídua Pereña, vertadera ànima del negoci, tot va rutllar molt bé, però en faltar la mateixa, ni en Samuel ni el Manolo, que eren els fills Pereña residents a Tàrrega, no tenien gaire vocació per aquella feina i les coses anaren decandint de mica en mica. En Samuel fou el primer president de la Societat Ateneu, en la tercera dècada de segle, i en Manolo fundà i fou director del setmanari nacionalista Vida Nova, que va subsistir fins a l'any 1923 que, amb l'adveniment de la dictadura del general Primo de Rivera, va ésser suprimit." (1)

Potser motivat per la manca de "vocació per aquella feina", el Manuel Perenya combina ben aviat la gestió de l'establiment amb altres feines que el portaren a Londres, Madrid o Portbou, per la qual cosa el gruix de la responsabilitat del negoci recaigué sobre el germà petit Samuel, i l'ajuda de la seva mare Maria Reixachs, que s'erigeix en alma mater del negoci. En Manuel esdevé també l'agent a Tàrrega de diverses companyies d'assegurances internacionals.

L'any 1913 contacta amb els Perenya una família originària de Sant Quintí de Mediona, que havia migrat a Utxafava per treballar la terra. Pares i fills fan cap a Tàrrega on els tres germans entren a treballar d'aprenents a Cal Perenya. Són el Pere, el Ton i el Jaume Ramon Ferrer. El germà gran, el Pere treballa a l'administració, el Ton aprèn l'ofici de l'obrador i el Jaume fa de viatjant. Després de cinc anys d'aprenentatge, l'any 1918, els Perenya els hi traspassen el magatzem del carrer Sant Pelegrí, perquè obrin el seu propi establiment de colonials i drogues, que s'anomenarà Pedro Ramon y Hermanos.

El germà petit, en Jaume Ramon Ferrer, anota l'any 1913 en una llibreta tots els productes i els preus que es venen a Cal Perenya i també algunes de les fórmules i les receptes d'una variada diversitat de productes que s'hi elaboraven. 

A Cal Perenya s'hi podia comprar "esperma de balena", "pols de banya", "aigua florida", "rapé", o "cloroform". Un catàleg de 650 productes diferents, dels quals només cinc hi consten amb marca comercial: l'"Extracte de carn Liebig", la "Farina de llet Nestlé", el "Champagne Extra Codorniu", i els "Vichy Catalan" i "Vichy Hôpital".

La major part dels productes s'elaboraven als obradors de la mateixa casa. Tenim anotades 107 receptes de pastisseria i de dolços tradicionals, 3 fórmules de licors, 7 fórmules de xocolates i 3 barreges de condiments i espècies. També torraven els fruits secs.

La majoria de productes eren matèries primeres d'importació (d'aquí el nom de "colonials"), i d'altres eren combinacions de productes químics anomenats "drogues". L'assortit de productes de Cal Perenya era aquest: espècies, sucre, olis, farines, regalèssia, cafès, formatges, llegums, salses, mantegues, pastes de sopa, fruits secs, sal, conserves de peix i vegetals, pesca salada, infusions, vichy, galetes, orxata, dolços, xocolates i torrons. Pintures, cera, llustre, sabons i detergents. Elixirs, essències, perfums, extractes, ungüents, pastilles, xarops i emulsions. Paper, tinta i llapissos. Vins, licors, xampanys, vermouth, conyacs i xerès. Sofres i sulfats.

A la llibreta, la majoria de les mesures de pes s'expressen en unces, lliures i arroves, els líquids en porrons, i les mesures de volum en almuds.

1 Ramon Robinat Cases. "Nova Tàrrega" núm. 1.960. Pag. 5. 5 de juny de 1982.