(continua de la setmana passada) 

“...flueix molt bé. Vaig conèixer el director (Jaume Claret Muxart) a Sant Sebastià l’any 2019, i ell estava a l’escola Elías Querejeta, i vam començar a parlar i treballar, no només amb Estrany riu, sinó amb la seva carrera. El vaig ajudar a presentar els seus primers curts... Deia que no sabia què fer amb els curts, on presentar-los... Li vaig dir que no es tractava de presentar els curts a un festival, “on vols presentar el llarg?” Va dir “a Rotterdam i Sant Sebastià”. Fil a l’agulla, només amb els curts i cap a Rotterdam i Sant Sebastià.... Presentació internacional a Rotterdam, i nacional a Sant Sebastià. I li vaig fer de mentor, allò que a mi m’hauria agradat tenir, algú que et planifiqui la vida artística, a esquivar paranys...”

A guiar...!

“Correcte. Arribar a un punt determinat, tant de producció artística com d’arribada a la gent. Tot ho fem per arribar a les sales i que tingui un benefici moral per a l’espectador.”

I Sirât, com anirà mes endavant? Oscars, repercussió internacional... A mi em va fotre una grandíssima hòstia als morros... és molt contundent... hi ha molta pols... (aclariment: aquesta pregunta la vaig fer tal com transcric. Em va fallar el filtre).

“Tenim el cartell de la pel·lícula  al davant, i no és pols, és la Via Làctia...”

I després de Sirât, cap a on anem?

“Hi ha dues idees a l’horitzó, però a llarg termini. Oliver Laxe, ara mateix, pateix per les seves tomaqueres, i s’ha comprat un cavall i vol estar amb ell. A poc a poc. L’Oliver no és d’aquells que es posi pressa per aprofitar el moment... Si féssim cas dels cants de sirena que hem tingut, dels guions que grans productores americanes ens han fet arribar... què significaria a nivell de pèrdua... de trair la nostra personalitat... no ens precipitarem. Però no volem eludir prendre riscs... si amb O que arde ens vam llençar d’un tercer pis, amb Sirât vam pujar al pis 15, i ara hauríem d’anar al pis 120... sense paracaigudes. Si tu et llances, al cine i a la vida, sense paracaigudes, això et salvarà. Si prens riscs, això et salvarà... Risc.”

Apunt final: Sirât continua amb la seva gran carrera, nacional i internacional. Estrany riu va rebre dos premis al festival de Venècia, i un a Reykjavík. Agraïment personal per la seva ajuda al Giuseppe, al meu telèfon per portar-se bé i a la paciència dels lectors. I al mateix Xavi Font i els seus dos germans, Jesús i Albert.