Aquesta és la reflexió que em va fer Xavi Font mirant tots dos el cartell de la pel·lícula Sirât. Era un dia de juny, calorós dia de juny. Precisament era l’endemà del meu sant, i ens vam trobar per fer-li una entrevista. No gaire llarga, un canvi d’impressions al voltant del món del cinema i aquesta pel·lícula Sirât, que llavors anava com un tret, i venia de Canes amb dos premis sota el braç. L’entrevista es va convertir en una xerrada entretinguda, amena i molt educativa. Un dels objectius era entendre els diferents papers d’aquesta gent que apareixen als crèdits de les pel·lícules: Què fa un productor? Qui i què és un productor executiu? I un compositor, d’on treu les notes per fer-nos sentir? Som, realment, els espectadors, el principal beneficiari, l’objectiu principal de tot aquest món? Això ho trobareu en les pàgines d’aquest setmanari durant les properes setmanes. I per quin motiu he tardat tant? Sirât era el motiu principal de la trobada, però durant la xerrada va sorgir una nova pel·lícula que s’estrena el pròxim 3 d’octubre, ha anat a Venècia (dos premis més) i s’anomena Estrany riu. Aquí, a La Lloca vindrà el mateix dia amb una nodrida representació de l’equip productiu del film. Avisats esteu! Per altra banda, l’Acadèmia del Cinema espanyola ha optat per Sirât cap a la cursa pels premis Oscar de Hollywood. De fet, encara falta dos esglaons més, però ja està molt ben ubicada. Tot comença a prendre un aspecte més important. L’espera, per a mi, personalment, ha estat molt feixuga. Crec que pagarà la pena. 

Però qui és Xavi Font? Feu-me un favor, i no aneu a la punyetera Viquipèdia, que provaré d’aclarir-ho de manera succinta. Nascut a Bellpuig, viu a Santiago de Compostel·la (hi ha un local on serveixen una xocolata amb aiguardent que et cura l’insomni) i és productor de cinema i compositor de música per a pel·lícules. Per ser més proper, per fer-lo més proper, una petita anècdota: va treballar un temps a una sucursal bancària a Tàrrega. És un enamorat de Bellpuig, on hi torna sempre que pot i no, no enyora la boira. Música electrònica amb Loopside, estudis amb Antón Garcia Abril (paraules grosses), i Philip Glass (més grosses encara). Compositor musical a les sèries Hierro i Rapa (imprescindibles), la pel·lícula O apostolo, i la trobada amb Oliver Laxe amb la potent O que arde, ja com a productor. Seguiria Ons i altres obres que obviaré per no ser pesat.

Dos apunts per entendre el seu tarannà sensible i comprensiu: la música per a la formidable pel·lícula d’Icíar Bollaín Soy Nevenka, una música imperceptible però molt present. En aquesta pel·lícula m’ha fet el favor de descobrir-me unes noies impagables i una cançó única que és Cuando nadie ve i canten, un prodigi de sensibilitat, Fillas de Cassandra. Xavi, tu les vas proposar per a la pel·lícula, jo me les quedo!

I si, anem al gra, per fi. Li comento al Xavi Font, així per trencar el gel, alguna cosa com que m’expliqui, de manera tranquil·la, com aborda els dos vessants, músic i productor. 

“Mira, quan tens curiositat pel cinema, el que vols és ajudar a fer bones pel·lícules. En el meu cas, l’assumpte és números o notes. La voluntat és la mateixa, els recursos són diferents. Quan ajuntes notes, òbviament, estàs més enfocat a com emboliques la pel·lícula, li dones estructura, li dones una puntuació ortogràfica que et defineix, un ritme, una manera de rebre, tu, espectador, la pel·lícula. És el que intento fer sempre, amb la complicitat del director de l’obra. El tema de producció ve a ser el mateix, però...”.

(Continuarà).