Jove de Tàrrega en procés de creixement personal

Aquest matí, igual que tothom, m’he despertat, m’he vestit i m’he mirat al mirall. He mirat de dalt a baix, buscant imperfeccions. Per què no m’agradava el que veia? He analitzat cada part, cada mil·límetre. He seguit mirant, inquieta. M’han passat pel cap milers de pensaments. Em costava d’entendre com podia rebutjar el meu propi reflex. Al final, he decidit apartar la mirada, sentint-me incompleta, fora de lloc.   

Estic segura que en algun moment t’has sentit així. T’has sentit fora de lloc, tot i estar dins del teu propi cos. És una sensació molt comuna, sobretot en moments de canvis i de malestar emocional. Creiem que hem de canviar, que necessitem complir unes expectatives invisibles.

Vivim en una societat que ens ha imposat uns criteris massa estrictes i inassolibles. Hem afavorit aquesta sensació. L’hem permesa. Ens han fet creure que no som suficients; les xarxes socials, la pressió social i personal ens han fet creure que el nostre valor es mesura pel nostre reflex. Estem convençuts que la perfecció és la normalitat.

L’únic que hem aconseguit és proporcionar milers d’opcions per canviar el que realment som, per aconseguir una versió que mai ens farà sentir complets.

Perquè els nostres ulls i la nostra ment són influenciables. Es poden equivocar. Hem normalitzat les comparacions entre nosaltres, la necessitat constant de modificar la realitat. Crec que ja n’hi ha prou.

Deixem de buscar una perfecció que no existeix i comencem a buscar benestar emocional. En comptes de centrar el nostre esforç a complir expectatives, centrem-lo a buscar el millor per a nosaltres mateixos. És un procés llarg, difícil. Hi estem molt mal acostumats i, desgraciadament, no tothom està disposat a fer aquest canvi. Però fem-ho, per nosaltres. Els únics que sempre hi són.

Perquè ens mereixem un lloc segur. Ens mereixem mirar el mirall amb un somriure.

Visible

Vivint el que vivim tots.