‘El que no es veu però es viu’ és una nova secció escrita per una noia de 13 anys de Tàrrega que està passant per una situació difícil. Una noia que, sovint, se sent incomplerta. Aquests escrits la motiven. Són el seu punt d’anclatge i d’il·lusió. El seu nou propòsit. Vol compartir això amb el món, perquè creu que moltes de les emocions que sent són molt comunes en el dia a dia de molta gent. Gràcies a la teràpia ha descobert que escriure l’ajuda a curar-se i espera que, a través de les seves paraules, pugui arribar a aquelles persones que poden estar passant per un moment similar.

Jove de Tàrrega en procés de creixement personal

Imagina’t un alumne excel·lent. Va a classe cada dia i s’esforça al màxim. Però el que ningú sap és que el seu nivell d’autoexigència és altíssim, i que l’estrès i l’ansietat l’estan sobrepassant.

Puc assegurar que és una situació que es repeteix diàriament. La salut emocional dels joves ha disminuït de manera alarmant. Quants d’aquests joves han parlat realment de la seva situació emocional al centre?

Actualment, les emocions afecten tots els àmbits de la nostra vida. És necessari comprendre i gestionar el que ens passa.

Necessitem aprendre matemàtiques, sí, però també necessitem conèixer-nos i escoltar-nos.

L’escola és un lloc d’aprenentatge. Ens prepara per sortir a la societat, per començar la nostra vida adulta. Ens exigeixen ser alumnes excel·lents, amb grans resultats acadèmics.

Però... i tot el que no surt a les notes?

Si un jove no està emocionalment equilibrat, difícilment estarà preparat per afrontar la vida real.

Cada dia, milers d’alumnes assisteixen a classe. Però, quants d’ells se senten realment feliços i motivats?

Un alumne que no se sent segur, que té problemes emocionals, difícilment podrà rendir al màxim.

La manca de suport en salut emocional als centres no només perjudica els alumnes: ens afecta com a societat. Tal com vetllem perquè els nostres estudiants tinguin un bon aprenentatge, també hauríem de vetllar perquè se sentin emocionalment acollits.

Per aconseguir una millora real del benestar emocional i afavorir una bona conducta entre els adolescents, hauríem d’oferir un espai segur als nostres alumnes. Un lloc on poguessin treballar l’autoconeixement i sentir-se acompanyats en aquest procés.

Actualment, tenir coneixements bàsics en psicologia no es considera una necessitat dins dels centres. Però potser ja és hora de replantejar-nos això. Poder comptar amb professionals formats, capaços de valorar cada situació amb consciència i criteri.

Tot i que pot semblar un tema difícil de tractar, actualment comptem amb moltes opcions per començar a introduir aquest projecte. Al principi, és possible que alguns estudiants es mostrin tancats o se sentin amenaçats. Però amb motivació i implicació per part del professorat, es pot fer una gran feina i obtenir resultats positius.

Potser no serà fàcil. Però... què preferim: lluitar per una societat millor o conformar-nos amb l’opció fàcil?

En conclusió, el futur de les properes generacions està a les nostres mans. Cal recordar que tots i totes tenim cor, i que, igual que la ment, també l’hem de conèixer i educar. Establir una educació emocional no hauria de ser només un suggeriment, sinó una necessitat real. Ara la decisió és nostra: reaccionarem i actuarem, o seguirem mirant cap a una altra banda?

Visible

Vivint el que vivim tots