La batalla comercial que ha iniciat recentment els Estats Units contra la Xina (10%), Europa, el Canadà (25%) i Mèxic (25%), entre altres, a la importació de productes com el cotxes i vehicles lleugers, l’alumini, l’acer i els productes agrícoles es veu agreujada per la resposta de tots aquests països anunciant que aprovaran les corresponents contramesures aranzelàries a les importacions de productes similars i altres dels EUA, que eleva al màxim la tensió als mercats internacionals i anticipa un escenari d’efecte dominó que pot ser crític per a un grapat de sectors estratègics a Europa, l’activitat dels quals depèn en gran mesura de les exportacions. 

En l’anunci dels aranzels a les importacions dels productes agrícoles als EUA, que començarà el 2 d’abril, Trump ha dit als grans agricultors dels Estats Units: “Prepareu-vos per començar a produir molts més productes agrícoles per vendre dins dels Estats Units.” Divertiu-vos!

L’agricultura apunta a convertir-se en un dels sectors més perjudicats, fruit de la seva rendibilitat complexa, vinculada a volums de venda que normalment s’assoleixen a través de mercats externs. Hi haurà uns costos que s’augmentaran, per ambdues parts, en els propers mesos, a conseqüència dels esmentats aranzels. No obstant, per a la UE, el seu previsible impacte negatiu no és assumpte menor, en la mesura que l’economia continental se sosté sobre una dinàmica exportadora que genera el 55% del PIB i que ha trobat fins ara al gegant americà el principal comprador, amb una balança comercial positiva a favor de 213.000 milions d’USD el 2024. 

En aquesta relació, l’agricultura juga un paper cabdal en què Espanya té molt a dir. La UE i els Estats Units mantenen un pont d’intercanvi agrícola sòlid, que situa Washington com a segon destinatari de la matèria primera europea, quan per altra banda som receptors de fruites, cereals i altres productes agroalimentaris d’origen americà per valor d’11.000 milions d’euros.

El record de la primera etapa aranzelària de Trump respecte a Europa, que va tenir lloc l’any 2019, encara es viu a la memòria de nombroses empreses agrícoles espanyoles, que van veure com alguns dels seus productes s’enfrontaven a taxes del 25% per continuar accedint al mercat nord-americà. Els sectors del vi, l’oli d’oliva o els cítrics es van veure fortament penalitzats per una mesura de càstig comercial. 

Per tant, cal que les nostres empreses es protegeixin davant els danys col·laterals d’una guerra comercial que es preveu duradora. La diversificació de mercats pel que fa a les exportacions i a les importacions agrícoles es presenta com a estratègia capital per minimitzar danys. El context convida a apostar per destinacions emergents que en els darrers temps han mostrat solvència al voltant de l’aprovisionament i de l’acolliment dels nostres productes, i que no plantegen un marc comercial ni regulador, excessivament sever. Una estratègia empresarial que algunes empreses ja van iniciar arran de la crisi del 2019.

Promoure la competitivitat de les nostres empreses agroalimentàries passa també per comprar bé i donar major i millor visibilitat a la qualitat dels nostres productes, que en molts aspectes resulta diferencial malgrat no gaudir, en alguns casos, de notorietat internacional.

En tot cas, l’estratègia comercial ha de caminar de la mà d’una aposta ferma per la innovació tecnològica. I aquest és un altre factor que ha de marcar diferències en l’escenari a què s’enfronta la nostra agricultura. La digitalització emergeix com a via directa per augmentar la rendibilitat dels cultius a través de l’anomenada agricultura de precisió, basada en l’ajust mil·limètric en la despesa energètica gràcies a l’alta tecnologia aplicada al camp. 

La guerra aranzelària, lluny de representar una desgràcia, ha de ser vista com l’aparició d’un nou ordre comercial mundial del sector agrícola, que cal assumir i reinventar-se al voltant dels seus processos i objectius. La innovació tecnològica i la diversificació de mercats requerirà inversió, iniciativa comercial, aprovisionament i un suport institucional. Blindar la nostra agricultura, davant el que ha de venir, exigirà esperit de canvi, però també altes dosis de responsabilitat per part de totes les parts implicades.