LAT és l’acrònim de Living Apart Together, que vindria a ser una cosa com estar amb algú però viure separats, i es refereix a una nova manera d’entendre les relacions de parella. És una forma de relació de parella que cada dia triomfa més en la qual els seus membres mantenen un compromís sentimental però viuen en domicilis diferents. Aquesta nova forma de convivència ha anat guanyant popularitat en les últimes dècades, especialment entre aquells que valoren la seva autonomia i espai personal, tot i voler mantenir una relació afectiva estable.

Però, què és el Living Apart Together? El LAT és un model de relació que trenca amb la idea tradicional de la convivència de parella sota un mateix sostre. En aquest tipus de relació, cada membre conserva la seva llar, cosa que en un principi sembla que pugui sortir més car pel fet d’haver de mantenir dues llars, però també conserva la independència de cadascuna de les parts, i sovint això no té preu, sobretot quan parlem de segones o terceres parelles, i de persones d’una certa edat avesades a certes coses; però mantenen un vincle emocional i sovint passional segurament més intens que moltes parelles que comparteixen casa.

El LAT, a diferència d’altres tipus de relació, com per exemple les relacions de llarga distància, les persones que practiquen aquest tipus de relació solen viure a prop l’una de l’altra, la qual cosa els permet trobar-se amb regularitat. I hi ha diverses raons que poden portar una parella a adoptar aquest estil de vida, ja hem dit que la primera seria la independència i l’espai personal, que especialment aquelles persones que ja han viscut relacions tradicionals valoren molt el seu espai privat. El Living Apart Together permet mantenir una vida pròpia, amb les seves rutines i costums i sense les limitacions que pot comportar la convivència diària.

Algunes parelles també, principalment aquelles que han tingut matrimonis o relacions passades amb convivència, poden veure en aquesta forma de viure una manera d’evitar errors o tensions que hagin pogut viure anteriorment. D’aquesta manera, mantenen una relació forta sense renunciar a la pròpia llibertat. En alguns casos, les circumstàncies professionals o familiars, les responsabilitats laborals, fan que compartir un mateix domicili no sigui viable. El Living Apart Together permet a la parella mantenir-se unida emocionalment sense la pressió d’integrar les seves vides de manera completa.

Aquesta opció de vida es veu més sovint en persones de mitjana edat o ja més grans que han desenvolupat una vida independent durant anys i no volen canviar-ho per estar en parella; però també és cada cop més una alternativa per als joves que valoren sobretot l’experiència individual.

I com tot en aquesta vida, aquesta opció de Living Apart Together té avantatges i inconvenients. Entre els avantatges hi podríem posar l’autonomia personal, ja que es manté la llibertat d’organitzar la pròpia vida sense dependre completament de l’altra persona; el fet d’evitar conflictes derivats de la convivència, aquelles petites i a vegades no tan petites disputes que poden sorgir en el dia a dia per temes domèstics com qui fa què, ja que es redueixen o fins i tot s’eliminen; i com a avantatge també la flexibilitat que permet adaptar la relació a les necessitats canviants de cada persona o moment de vida.

Entre els inconvenients jo hi posaria la distància emocional, que si no es gestiona bé, el fet de no compartir una llar a vegades pot generar una sensació de desconnexió o distància emocional; els judicis socials, que tot i que cada vegada és un pràctica més acceptada, el Living Apart Together segueix sent una forma de relació poc convencional, la qual cosa pot provocar incomprensions o crítiques per part de familiars o amics (que dolenta que és l’enveja); i el que jo anomenaria la logística, donat que la coordinació per veure’s i mantenir una relació pot esdevenir complicada, especialment si les circumstàncies externes, com la feina o la família, són exigents.

En definitiva, el Living Apart Together posa de manifest que no hi ha una única manera d’estimar o d’estar en parella, que cada relació és única i que el que realment importa és trobar l’equilibri entre la proximitat emocional i la llibertat personal, independentment de si es comparteix un sostre o no.