Dissabte passat va reobrir la mítica discoteca Big Ben, per a alguns de Golmés, per altres de Mollerussa, perquè quan una cosa és bona tothom la vol. Doncs, després de més de 9 anys tancada va reobrir les portes un dels espais d’oci nocturn més emblemàtics de les Terres de Lleida amb una assistència de gairebé 5.000 persones. Aquesta reobertura ha estat molt esperada per generacions de joves i adults, uns esperant tornar a gaudir les seves nits memorables i altres esperant descobrir unes meravelles que només coneixen per referències.

El Big Ben va ser una discoteca situada al terme municipal de Golmés, i es va inaugurar el 19 de març del 1976 aprofitant l’avinentesa de la Fira de Sant Josep a Mollerussa, que era i encara és un dels esdeveniments que concentren més visitants al Pla d’Urgell. Famosa arreu, la discoteca Big Ben era un complex de lleure que incloïa no només discoteca, sinó també sala de festes, bolera, cafeteria i restaurant i es va consolidar com un referent en l’oci nocturn no només de la comarca del Pla d’Urgell, sinó també de la resta de la província de Lleida, i gosaria dir que fins i tot més enllà. Al llarg dels anys va ser escenari de nombroses actuacions musicals, esdeveniments temàtics i trobades socials, convertint-se en lloc de reunió per a milers de persones.

Hi havia diverses sales, de discoteca i música moderna, i una de patxanguero on, a més de fer ball de saló, feien espectacles, que a dia d’avui posarien els pèls de punta a més d’un i que solien incloure una actuació musical, un mag o un còmic, i la cirereta la posava una vedette que es despullava perquè no oblidem que era l’època del destape i que presentava un senyor amb faixa i corbatí que no callava ni sota l’aigua.

I ara la nova gestora de Big Ben ha volgut mantenir l’essència d’aquest espai icònic, que està molt bé, i que si només va ser per la inauguració i com a temàtica recordar l’antiga Big Ben, doncs ja està bé, però que espero sincerament que per a les properes sessions les go-gos tancades en aquella mena de gàbies i les dragqueens no formin part de l’escenografia perquè, igual que la sala de patxanguero, ja no es porta. Com totes les discoteques, va entrar en decadència a principis dels anys 2000 generada pel canvi de preferències d’oci nocturn de la generació del moment, i després d’aguantar molts anys en hores baixes, va tancar portes definitivament l’any 2015.

Ara la nova direcció aposta per reunir sota el mateix sostre un públic eclèctic per satisfer els gustos de diverses generacions, tot i que jo no ho acabo de veure. Cert que per a moltes persones la reobertura del Big Ben té un component nostàlgic que han acollit amb entusiasme la tornada d’un lloc que forma part de la història cultural i social de la zona. Hores abans de la inauguració vaig parlar amb unes quantes persones que tenien entrades i hi anaven i deien coses de l’estil de “no sé pas com vestir-me” o “a veure què hi trobarem”. Doncs a veure, sense vidència, només per percepció i lògica també és clar, ja li vaig dir jo el que trobaria, molta gent d’abans, més envellida, uns més que uns altres, i gairebé tots amb motxilla.

I és que és el que us deia, la nova direcció haurà de fer un estudi de cap a on i cap a quin públic es vol dirigir, perquè el primer dia és bonic i entranyable veure pares i fills, o mares i filles, junts fent cua per demanar un beure, però no sé jo fins a quin punt agradarà als fills/filles, veure els pares fent un ridícul espantós amagant la panxa per lligar amb algú molt més jove, o les mares amb un pedal important, creient-se Demi Moore a la caça d’un xaval que podria ser el seu fill.

Així doncs, desitjo sort i encerts a la discoteca Big Ben i que aquesta nova etapa que inicia amb la voluntat de tornar a ser un referent de la vida nocturna de Lleida sigui tot un èxit, i pel que pugui ser, avisaré la meva filla si un dia hi vaig, no sigui que una i altra ens haguem d’amagar.