Hi ha festivals de cinema i Canes. Un festival de cinema és, deixem-ho clar, un gran aparador. Mercat disfressat de glamur, estrelles i molta publicitat, precisament, de grans estrelles. La paraula glamur no la vull definir, és tan vàcua com el no-res! Quan el festival de Canes va arrencar, aquest glamur era a la platja. Nombroses noies es feien fotografies a la platja amb uns molt esquifits banyadors... no, molt esquifits no, massa esquifits. Es feien fotografies amb astres del moment, com Robert Mitchum, Burt Lancaster... les anomenaven starlets, i buscaven una carrera d’actriu en el món del cine. Estic parlant dels anys cinquanta i seixanta. A finals del setanta, si no ho recordo malament, Canes dona un tomb i presenta a la seva programació una pel·lícula molt polèmica. Arriba a l’estrena d’aquest film un carruatge blanc, cavalls blancs, i l’actriu, poc glamurosa, vestida d’un virginal vestit blanc... enginyós, dic. La pel·lícula es deia Garganta profunda, i la virginal actriu era Linda Lovelace. Horror!! Una pel·lícula classificada X, pornogràfica del començament al final, dins un festival de cinema seriós i intel·lectual. Mercat, oi? Aquest any, l’escandalera va sorgir quan es va denunciar un gran productor francès, Alain Sarde, d’agressions i conductes inapropiades envers algunes actrius joves. Alguna no ha treballat mai més amb aquest abjecte individu. Denunciable, clar que sí!! Però el que explicava abans què és? Mercat!!! 

I aquest últim festival, amb uns premis respectables, unànimes, a unes pel·lícules que ens costarà de veure, ha ressaltat que els grans del cinema són això, grans. Coppola i la seua megalomania a Megalopolis, rebutjada i ignorada; Paul Schrader i David Cronenberg criticats i ignorats... octogenaris, però encara donen vida i provoquen comentaris, per bé o per mal. Celebro el premi d’interpretació a tot l’elenc femení d'Emilia Pérez, subratllat en el paper de l’actriu trans Karla Sofía Gascón, espanyola establerta a Mèxic. Ho celebro per tots i totes. Però un festival, ja ho deia abans, es un punyetero mercat. Aparador molt opac, i on moltes pel·lícules queden a la boira. Sabeu que un periodista ha de veure una mitjana de quatre pel·lícules al dia?