Títols impossibles... o no?

Joan Solé s’incorpora a NOVA TÀRREGA el mes de setembre de 2023 ambla secció La quarta paret que té periodicitat bimensual. 

Joan Solé és un apassionat del cinema i en la seva secció hi trobem reflexions sobre l’actualitat a través de pel·lícules, tant actuals com històriques, així com d’actors, actrius, directors... i moltes curiositats i anècdotes. A banda de col·laborar amb NOVA TÀRREGA, també ho fa a Ràdio Tàrrega amb ‘Cinema’.

Fa molts anys, en plena construcció del temple de la Sagrada Família, li van dir a Antoni Gaudí que, com deia la tradició catalana,  "qui la fa, la paga". Vet aquí que Gaudí va decidir no acabar el temple tan icònic. Ja ho acabarà algú altre!!! Això és una llegenda urbana, certa o no, però llegenda. El que us presento avui no és cap llegenda ni cap invenció, tot és tan cert com que ara som aquí. Anem al món real de la fantasia i de, ho semblaria, la ciència-ficció: tot el que presentaré ara és real, fastigós, indigne, insultant, irrisori... No invento res, i donaré dades per a qui, agosarat, ho vulgui corroborar. Anem al cacau? Cáete muerta, cariño és el títol, real, d'una pel·lícula de l'any 1966 amb Tony Curtis i Rosanna Schiaffino. Un noi amoral i atractiu es dedica a casar-se amb dones adinerades i matar-les, fins que troba una dona com ell. El títol és la traducció literal de l'original. Culo y camisa, de l'any 81, porta un nom dels grans del cinema italià, Pasquale Festa Campanile, ja en el seu declivi. Pel·lícula de dos episodis tan o més estúpids l'un com l'altre. El títol original és el mateix. 

Cuando los hombres usaban cachiporra y con las mujeres hacian 'ding dong', de l'any 1971. Cal que digui res més? Imagineu el que us sembli. Un títol indigne i prou anormal. Va estrenar-se l'any 1981 i sí, la vaig veure. És una pel·lícula prehistòrica, còmica, tan idiota com mal feta. 

Santo contra el espectro del estrangulador va ser un gran èxit a Mèxic. Ja s'hi podria haver quedat. Una espècie de lluitador incansable, fantasmagòric i, alhora, ridiculíssim, lluitant contra el mal. He pogut comptar fins a 25 pel·lícules d'aquest personatge. Increïble. 

Los gusanos no llevan bufanda, l'any 1991, agafeu-vos, reunia Anthony Perkins i José Luis López Vázquez dins un film tan ruc com mal fet. Una barreja de no res i de cap cosa. Sí, sí, l'he vist, no vull ni recordar-la. No he inventat res, tot el que he escrit és real, absolutament real. I encara en tinc més. Com deia aquell, anirem buscant llum en la foscor. Crec que el Carles em perdonarà aquesta llicència.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article