Doncs com l’any passat per aquestes dates, més o menys m’havia proposat fer un article amè, divertit, alegre, adient a la Festa Major, però us prometo que una vegada més m’està costant moltíssim, perquè no sé si és cosa meva però cada cop em resulta més difícil trobar coses alegres o motius de joia i alegria i per acabar-ho d’adobar, ara les eleccions, que aquest any la Festa Major cau amb dia de votació. I segurament quan llegireu això serà dia de reflexió, però no crec jo que la meva opinió faci canviar el vot a ningú.

Ara, he de dir que aquesta campanya, per a mi ha estat si més no “diferent”, per dir-ho d’alguna manera políticament correcta. Per començar no podem obviar que un dels candidats és a l’exili, la qual cosa dificulta la seva participació normal en una campanya, però deunidó el xou que ha muntat el president. Fins i tot vaig llegir un article en què parlava amb sarcasme de la “Puigdemont Xperience”, perquè gairebé és com anar a passar un dia a un parc temàtic. Tota una experiència religiosa, en part perquè també és un acte de fe el fet de fer 2 o 3 hores d’anada i 2 o 3 hores més de tornada amb entrepà inclòs per una horeta i escaig d’escoltar Puigdemont, i que sí, que tot el que diu està molt bé, però que no deixa de ser el mateix que ha dit altres vegades i el mateix que diuen d’altres, també.

Potser m’equivoco, i ara em mullaré, però jo veig molt probable el fet d’anar a unes segones eleccions, perquè no hi ha cap partit que tregui uns resultats espectaculars segons les enquestes, que fia't tu de les enquestes, la que no està cuinada, està empastifada. De fet, si ens ho mirem fredament, no hi ha cap candidat que motivi el personal. Per a mi qui crec que traurà uns resultats que sorprendran propis i estranys, per desgràcia, serà Aliança Catalana, perquè malgrat la Sílvia Orriols té uns trets psicòpates, no deixa de dir en veu alta el que pensen molts o diuen a casa en la més estricte intimitat, i ha sabut copsar el vot de la gent jove, els que no han votat mai, i molts de la que no és tan jove també.

En canvi, Puigdemont captarà el millor de l’antiga Convergència, i alguns dels escampats i perduts amb la descendència de la mateixa i que pobres estan tan marejats com perduts, perquè no saben qui són ni on són, tenint en compte que ara és Puigdemont per Catalunya + Junts. Què pot sortir malament?

I per si amb aquest xou no n’hi hagués prou, fa uns dies La Sexta, la Sexta eh, va emetre des del Parc Audiovisual de Catalunya “El Debat”, així traduït, que a tots els agrada molt. I el van fer en castellà perquè l’emetien per tota Espanya. Que està bé que Espanya es preocupi del que passa a Catalunya però que era entre ridícul i grotesc sentir els retrets que es feien uns i altres, no fan pas mai res més, en castellà, que jo vaig sentir en Rull dient “rodalies” i vaig entendre de cop per què no funcionen.

I les enquestes donen com a guanyador el senyor Isla (jo li dic així perquè si ell es pot permetre traduir Lleida no veig perquè jo no li puc traduir el cognom), i que Déu ens agafi confessats si aquesta “alegria de la huerta” ha de ser el proper president.

Però va, que s’acosta la Festa Major, i és any d’eleccions. Això vol dir que sortiran tots, polítics (consolidats i emergents), gegants, capsgrossos i tot el bestiari. I tots lluiran el millor somriure alhora que es faran la foto votant i ballaran el ball de l’Eixida, tot i que molts ni s’hi han atansat mai i ni sabien que existia, i resaran a la Verge de l’Alba perquè els conservi la cadira. Que la Verge de l’Alba ens guiï i ens il·lumini, que prou falta ens farà i tingueu tots una molt bona Festa Major!