Doncs com aquell que no vol la cosa gairebé ja tornem a ser al canvi d’hora. Si us he de ser sincera és una cosa que no he acabat d’entendre mai i a mi particularment m’agrada més l’horari d’estiu que el d’hivern. Tot i ser una pràctica adoptada en molts països, té tants avantatges com inconvenients. D’entrada, suposadament el principal avantatge radica en l’estalvi d’energia, ja que l’ajust horari pot reduir el consum de llum artificial, i això diuen que contribueix a una millor eficiència energètica i potencialment a una disminució de les emissions de gasos, que són els causants de l’efecte d’hivernacle.

No obstant això, aquesta pràctica també té els seus desavantatges. El canvi d’hora per exemple pot afectar negativament la salut d’algunes persones, ja que altera els seus ritmes circadiaris, (paraula que ve del llatí circa, que significa al voltant de i dia). Aquests cicles són oscil·lacions de les variables biològiques en intervals regulars d’aproximadament 24 hores. I aquest canvi d’hora pot provocar alguns desajustaments temporals. No obstant això, la relació entre el canvi d’hora i l’impacte que aquest pot produir en l’organisme humà no està demostrat i encara presenta molts interrogants, ja que les dades obtingudes dels diferents estudis i investigacions, per molt àmplia que sigui la mostra, no deixen de ser estadístiques que no són prou fiables per establir una relació causa-efecte, tot i que moltes persones constaten que el canvi horari els altera el ritme del son, i aquest és un fet comprovat des d’una perspectiva fisiològica, atès que el canvi d’hora altera la secreció de melatonina, l’hormona que regula els estats de vigília i del son en funció de la llum solar, per tant, més exposició a la llum fa que produïm menys melatonina, i en conseqüència la funció hormonal que fa que tinguem son s’endarrereix, tot i mantenir els mateixos hàbits i horari laboral. Ve a representar que des de la perspectiva biològica ens llevem una hora abans i el cos no descansa com cal. Vindria a ser una mica com l’efecte del jet-lag de quan viatgem a un país amb un horari diferent però amb menys hores, i aquest fenomen pot provocar irascibilitat, decaïment, tristesa, fatiga, dificultat per dormir, excés de son i dificultat per a concentrar-se, perquè és clar, ens falta o ens sobra una hora de son (de fet sobrar no sobra mai) i això trasbalsa.

A més, hi ha alguns estudis que suggereixen que aquests canvis d’hora poden tenir impactes negatius en la productivitat i la concentració, especialment en els primers dies que s’aplica el canvi.

I diuen que a nivell social el canvi d’hora també pot generar certa confusió i desorientació, i això es tradueix en una adaptació temporal que pot afectar la rutina diària i les activitats quotidianes. I, com cada any, l’últim cap de setmana de març, de matinada, caldrà avançar una hora el rellotge per adaptar-nos a l’horari d’estiu. I a l’estat espanyol, al qual encara pertanyem, el desplaçament horari no és d’una sinó de dues hores respecte a l’horari solar. Per tant, el resultat és que a l’estiu durant el dia hi ha més hores de llum i el nostre horari social i laboral no s’ajusta al del rellotge biològic. Hi ha experts que diuen que aquest fet genera un problema de salut amb repercussions importants cardiovasculars, neurovasculars i metabòliques, i que genera una certa tendència a l’obesitat, més hores de birres... ja se sap.

Tot i que el Parlament Europeu va aprovar el 2019 eliminar el canvi d’hora, la seva fi encara no té data fixada i la decisió està estancada perquè, cosa estranya, els estats membres no es posen d’acord.

Resumint, tot seguirà com sempre, però tindrem una excusa més, el canvi d’hora.