En l’era digital, les trucades publicitàries s’han convertit en una de les principals fonts d’incomoditat per a molts usuaris. Malgrat que el juny del 2023 va entrar en vigor la Ley General de Telecomunicaciones 11/2022 que prohibeix aquest tipus de trucades per part de les empreses domiciliades al territori espanyol, aquestes trucades telefòniques no desitjades s’han convertit en una autèntica plaga. Ja no és només el bombardeig de correus electrònics no sol·licitats o els anuncis intrusius en línia quan visites alguna pàgina, aquestes trucades, a deshores i a totes hores són una tortura per a la majoria de la gent. Un estudi realitzat per l'OCU a l’octubre va concloure que 9 de cada 10 persones les segueixen rebent. Un 50% va dir que en rebia entre 1 i 5 al mes, i un 24% va manifestar que en rebia més de 10. En un 66% dels casos van dir que no s’identifiquen, ja que aquest tipus de trucades sovint es presenten de forma enganyosa o manipuladora. Les empreses utilitzen tàctiques de venda agressives i discursos totalment apresos de memòria per intentar persuadir els receptors perquè comprin els seus productes o serveis. Aquestes són pràctiques intrusives i deshonroses, ja que la gran majoria de vegades les persones ni ho han sol·licitat ni estan interessades en el producte o servei que ofereixen.

Estàs enmig d’una reunió, sigui de feina o de lleure, i aquestes converses gairebé sempre són interrompudes per alguna trucada no desitjada amb l’excusa que ens volen millorar les condicions d’algun producte o servei, però el cert és que sovint el que fan és enredar-nos de mala manera, sobretot a la gent més gran. Potser un dels aspectes més irritants de les trucades publicitàries és la seva persistència. Malgrat que posem tots els esforços per evitar-les, continuem rebent-les contínuament de manera regular, fins i tot després d’haver-nos donat de baixa de llistes de contactes o de comunicar expressament que no volem rebre trucades o arribant a donar-nos d’alta a la llista Robinson.

Aquesta insistència implacable contribueix a augmentar la ira i la frustració dels usuaris i a tenir la sensació d’invasió de la privacitat dels consumidors. El problema de les trucades publicitàries també ha estat exasperant per la falta de regulació i aplicació de les lleis de protecció al consumidor. En molts països existeixen normatives destinades a limitar aquest tipus de pràctiques, però sovint resulten ineficaces a l’hora de protegir els ciutadans de les empreses que operen de manera il·legal o fraudulenta. Això fa que moltes persones ens sentim impotents davant d’aquesta situació i que les maleïdes trucades no desitjades continuïn essent una molèstia persistent.

Seria imperatiu que els governs prenguessin mesures més enèrgiques per combatre aquesta pràctica per tal de protegir els drets dels consumidors. Com ja he dit, una de les dues formes de defensar-nos és donar-nos d’alta a la llista Robinson, tot i que no sempre funciona, o denunciar a l'Agencia Española de Protección de Datos (AEPD), però que està tan saturada que no dona l’abast. Potser caldria una millor aplicació de les lleis ja existents, amb sancions més severes per a les empreses infractores i la implementació de mecanismes més eficaços per tal que els usuaris puguin reportar i bloquejar les trucades no desitjades. Perquè no ho entenc, els bloqueges un número i et truquen de cent més de diferents.

El gran problema és que per ignorància o descuit, quan comprem alguna cosa o contractem algun servei, acceptem les condicions generals (que ningú llegeix, tot sigui dit) i en un dels punts cedim les nostres dades i a més els autoritzem que les puguin compartir amb altres empreses. Per això cal que els governs, a qui correspongui, prenguin mesures concretes per posar fi a aquesta pràctica abusiva i garantir que les persones puguem gaudir d’una experiència telefònica lliure de molèsties i intrusions indesitjades. Ara mateix n’he rebut una en què em volien fer una assegurança de decessos sí o sí. Que no em vull morir, home.