La societat global està al caire d'una revolució tecnològica en què s'albira un gran salt en la productivitat, l'impuls del creixement mundial i l'augment dels ingressos de tot el món. Ara bé, aquest paradís té un revés fosc, conseqüència de l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA), que implicarà una retallada d'un 40% de l’ocupació i un increment de la desigualtat, segons un recent estudi del Fons Monetari Internacional (FMI). 

El potencial de què disposa la IA per transformar el mercat de treball és més que evident per a tots els actors immersos en una revolució ja imparable. Les empreses veuen en aquests nous motors informàtics la capacitat d'organitzar i atendre amb més eficiència moltes de les seues tasques —i millorar-ne la productivitat, una assignatura pendent—, alhora que alguns treballadors recelen de la seua supervivència en un entorn dominat per les màquines. 

Amb la IA experimentarem una nova revolució econòmica, ja que s'estima que en l'àmbit global el 18% del treball podria estar més o menys afectat per l'automatització i el PIB mundial podria augmentar un 7% a conseqüència de l'impuls a la productivitat laboral. Una altra manera d'entendre aquesta “afectació” és pensar que qui no s'adapti desapareixerà. O, com a mínim, es veurà obligat a evolucionar. 

El ràpid creixement d'aquesta tecnologia, que exerceix normalment tasques associades a la intel·ligència humana,  ha captivat la gent a tot arreu causant excitació i alarma a l’uníson, a més de plantejar qüestions importants sobre la seua influència potencial en l'economia mundial. 

Un dels impactes més importants, com s'ha dit, tindrà lloc en el mercat laboral, en el qual la IA assumirà ocupacions avui en mans dels humans. L'FMI conclou que un 40% de les feines actuals estan exposades a la IA. Els treballs exposats que tindran més seguretat seran aquells que tenen una alta complementarietat amb la IA. Això vol dir que la tecnologia tindrà un paper d'assistent en aquest treball més que desplaçar-lo del tot. En aquesta categoria s'inclouen ocupacions d'alta responsabilitat en què s'interactua amb les persones, com ara els cirurgians, els advocats o els jutges. En canvi, les ocupacions amb un nivell de complementarietat més baix es troben davant l'amenaça que els humans siguin substituïts.  

L'impacte que aquesta suplantació de la màquina per l'home tindrà en els diferents sectors productius serà diferent. Hi ha alguns clars perdedors: el comerç, per exemple, dona un saldo negatiu de gairebé 160.000 llocs de treball, seguit de les activitats administratives (al voltant de 150.000); de l'hostaleria (113.000), i del transport i emmagatzematge (gairebé 50.000). Dins del petit grup de sectors que experimentaran un impacte limitat amb l'arribada de la IA hi ha l'agricultura, la ramaderia i la pesca, les activitats associatives, les indústries extractives o la construcció. 

D'altra banda, els que més llocs de nova creació generaran seran aquells amb un marcat perfil tècnic. És el cas del sector de la programació i consultoria (76.000); les activitats professionals, científiques i tècniques (gairebé 50.000); les telecomunicacions (9.000), i els mitjans i publicacions (3.500). També, les activitats d'assegurances (37%), serveis financers (36%) i mitjans i publicacions (33%) experimentaran un salt important en la seua productivitat. 

En l'àmbit nacional, en la dècada vinent l'expansió de la intel·ligència artificial a l'activitat empresarial provocarà l'aparició d'1,61 milions de nous llocs de treball, alhora que se’n preveu la desaparició de dos milions. Aquests últims representen el 9,8% dels llocs de treball que hi ha a Espanya, i són els que “corren el risc de ser automatitzats”. 

Així doncs, l'FMI adverteix de la urgència crucial que els estats construeixin proteccions socials per mitigar aquest impacte entre els treballadors més vulnerables, ja que la IA disposa de capacitat per afectar tots els estats, per molt rics que siguin.