Jaume Aligué Escudé

Un cop celebrats els actes inaugurals de la nova església de Santa Maria de l'Alba, amb la voluntat de no retardar l'acabament de les obres de tot el conjunt projectat per fra Josep de la Concepció, de nou es tornaren a posar a la feina per continuar edificant el que faltava per acabar-la, a la vegada que es treballava en l'enllosat del presbiteri, creuer i capella de les Santes Espines, l'enderroc de part de l'església vella i enllestir la major part dels altars i es situava a l'altar major l'antic retaule provinent de l'església vella. 

També es va procedir a la retirada de les imatges de Jesús, la Mare de Déu i els apòstols que figuraven en la portalada de l'església enderrocada i que foren guardades per situar-ne algunes d'elles, més tard, al capdamunt de la façana nova de Santa Maria de l'Alba. 

La Junta d'Obres de l'església era l'encarregada d'adjudicar i supervisar els treballs de la construcció. Fou a principi del segle XVIII, que degut al cansament dels homes que havien passat per la junta i no se'n trobava de nous que volguessin assumir aquella responsabilitat, que es va decidir canviar la manera de contractar les obres i decidiren donar-les a preu fet les que encara restaven per realitzar, sense incloure les del campanar i la façana.

Fou a partir de l'any 1701, que d'acord amb el consell de la vila, es va determinar donar a fer d'aquella manera, oferint al mestre d'obres que se li adjudiqués l'import de 1.000 lliures cada any, si complia en obrar la feina corresponent, oferint-li a la vegada que tindria casa de franc, no rebria allotjaments i no pagaria ni talls ni taxes. 

Davant d'aquesta oferta, un dels interessats fou Josep Serradell, de la vila d'Esparreguera, a qui se li va adjudicar la feina d'acabar els treballs de la construcció de Santa Maria de l'Alba, feina que realitzà conjuntament amb el seu fill Pau, en allargar-se les obres una colla d'anys. 

L'obra es va anar realitzant de manera pausada, degut a les moltes dificultats, una d'elles va ser la Guerra de Successió a primers de segle XVIII, que va finalitzar l'any 1714. Aquesta, però, va suposar uns grans efectes destructius de l'aparell productiu català, ocasionats per l'exèrcit francocastellà de Felip V, amb llurs conseqüències econòmiques arreu del país i que al cap de 15 mesos de l'ocupació borbònica de Catalunya, el Consejo de Castilla agreujaria encara més en decretar un nou règim fiscal per a Catalunya, l'anomenat “Real Catastro” que va suposar una tributació de guerra per als catalans, fet que va empitjorar les finances de tots els seus ciutadans, amb repercussions arreu del conjunt de viles i ciutats de Catalunya. 

Tàrrega no en va ser una excepció, i les accions d'aquella postguerra portaren la vila a viure una situació de misèria, motiu pel qual es van paralitzar una colla d'anys les obres de la nova església. 

Paral·lelament a l'acabament de les obres dissenyades per fra Josep de la Concepció, al llarg del primer terç del segle XVIII s'hi van afegir dues capelles que no figuraven en el projecte inicial, així com posteriorment es va alterar la capella de les Santes Espines per les ampliacions que s'hi portaren a terme. 

La primera que va ser programada per a la seva construcció fou la capella de la Mare de Déu dels Dolors, que va començar la seva edificació l'any 1704, i restà inacabada una colla d'anys. El seu accés a aquesta capella es va fixar a la banda de l'evangeli de la capella de les Santes Espines. (En aquell lloc d'entrada avui dia hi ha la capella dedicada al beat Ferran Saperas.)

L'any 1728 la confraria de la Mare de Déu del Roser va demanar permís a la corporació municipal per bastir la seva capella i que l'entrada a aquesta es pogués efectuar per la banda de l'epístola de la capella de les Santes Espines. (Avui dia aquesta capella és l'actual dedicada a la Mare de Déu de Montserrat.)

Pel que fa a la capella de les Santes Espines el projecte original de fra Josep de la Concepció es va veure alterat en sol·licitar la confraria de Nostra Senyora de l'Esperança poder tenir altar propi. Per tal d'aconseguir el seu propòsit varen sol·licitar el permís municipal, que els va ser concedit el 18 de maig de 1742. Les obres, però, no varen començar immediatament, va ser el mes de setembre de l'any 1757 quan la confraria de l'Esperança van donar a preu fet a dos mestres de cases d'allargar 15 pams, vers ponent, la capella de les Santes Espines. El 25 de juliol de 1758, els capitans de la confraria van determinar que la capella fos allargada 14 pams més, donant lloc al cos actual sortint d'aquesta capella que es pot apreciar a l'entorn de l'actual plaça del Mestre Lluís Millet. 

Dir que fins fa pocs anys encara hi figurava a la paret del carrer una pedra esculpida amb una corona d'espines i una creu on consta l'any 1758, deixant testimoni de les obres executades en honor de Nostra Senyora de l'Esperança i les Santes Espines. (Aquesta pedra actualment es troba dipositada al museu Tàrrega-Urgell.) 

Cal dir que les obres d'allargament de la capella de les Santes Espines, així com la construcció de la capella de la Mare de Déu del Roser i la de la Mare de Déu dels Dolors, varen ser costejades per llurs confraries, d'aquesta manera es varen poder edificar independentment de les obres de l'església que s'anaven fent, de manera pausada, per tal d'acabar amb el projectat per fra Josep de la Concepció. 

L'any 1707, el campanar ja estava bàsicament acabat, restant només cobrir-lo i fer el darrer tram de l'escala interior. Van calcular que procedir al cobriment del campanar, fent-hi la cornisa, balconada i volta podria tenir un cost de 200 dobles. Davant d'aquell cost i volen ser realistes varen decidir afrontar aquella obra, tot deixant d'executar la totalitat del campanar projectat l'any 1672, per manca de recursos i per la situació de guerra que es vivia. 

No es té la certesa que aquelles obres de cobriment del campanar es portessin a terme l'any 1707 i probablement van ser executades una colla d'anys després, ja que a la darrera escala interior del campanar hi figura la inscripció: FINIS CORONAT OPVS – 1747, doncs, com a mínim, no va ser acabada l'escala interior fins l'any 1747. 

Josep i Pau Serradell varen ser els que acabaren les obres que se'ls havien encomanat de realitzar, l'any 1701 al cap de quaranta anys llargs. Fou el 15 de novembre de 1742 que l'ajuntament va cridar l'enginyer cerverí, en Francesc Soriano, per tal d'avaluar i reconèixer l'obra feta. El peritatge efectuat va ser positiu, havent complert els Serradell tots els tractes establerts en l'escriptura de l'any 1701, donant-se per acabades les obres complementàries que se'ls havia adjudicat. 

Del conjunt projectat per fra Josep de la Concepció, no es van executar la façana principal ni es van acabar els últims dos pisos del campanar. D'aquesta manera, a dia d'avui, encara resta el campanar inacabat i la façana principal actual va ser executada l'any 1968, situant com a portada principal les pedres que en el seu dia van ser treballades per Pere Costa i Cases, per a la façana interior del cor baix, que els preveres targarins s'havien entestat a edificar i que no es va dur a terme la seva construcció per les desavinences econòmiques entre el consell de la vila i la comunitat de preveres.

Feta la liquidació de comptes amb els Serradell i les obres de cobriment del campanar els targarins varen voler avaluar el cost total d'aquella gran obra, resultant que el cost total de la mateixa va ascendir a les 70.000 lliures, d'acord amb un calcul fet l'any 1750. Aquest import va suposar més del doble dels costos previstos inicialment l'any 1672, ja que el pressupost inicial va ser quantificar en unes 30.000 lliures. 
La construcció del temple de Santa Maria de l'Alba va ser una autèntica llosa per a l'economia de la vila de Tàrrega, ja que van suposar que al llarg dels seus setanta anys de la seva construcció, s'hi esmercessin de mitjana unes mil lliures barceloneses a l'any. 

Cal fer notar que en el transcurs dels anys passats des de la seva construcció, l'interior del temple no ha patit grans canvis respecte a la traça original de fra Josep de la Concepció. La seva distribució és molt semblant a les de les esglésies dels convents carmelitans descalços, seguint el model d'una sola nau, amb quatre capelles laterals per banda intercomunicades mitjançant arcs de mig punt, un cor elevat als peus i una capçalera plana. 

Una curiositat a tenir en compte són els balcons que s'obren a la nau, un element típic dels temples jesuítics, model gens habitual a les esglésies catalanes. Aquests balcons que es prolonguen en les parets del transsepte perpendiculars a l'eix longitudinal de la nau, queden també reflectits a l'exterior amb les dues balconades de la façana principal, constituint una excepció dins l'obra de fra Josep de la Concepció. 

La possessió del temple de Santa Maria de l'Alba per la ciutat de Tàrrega, degut a la traça de fra Josep de la Concepció, ha de ser motiu d'orgull dels targarins i targarines, i no hem d'oblidar el nostre reconeixement als homes i dones que al llarg de l'últim terç del segle XVII i els de la primera meitat del segle XVIII, varen ser capaços de bastir-lo enmig de grans dificultats i penúries econòmiques, però, moguts per una gran fe i ideals, van ser capaços de llegar a les generacions futures el gran temple barroc que els targarins i targarines hem heretat d'aquelles generacions. 

La ciutat de Tàrrega custòdia un gran monument, amb una gran història al seu entorn, que cal que les generacions actuals sapiguem conservar i transmetre a les generacions futures. 

Una de les eines que ho han de permetre, és l'existència del seu Pla Director, que va ser redactat entre els anys 2011 al 2015 i que ha de servir de model a seguir per a les actuacions a fer per preservar aquest gran monument i millorar-lo.

Caldrà que per afrontar els reptes de futur per a la conservació de Santa Maria de l'Alba, se sumin esforços entre les administracions públiques, la parròquia, el bisbat de Solsona i tota la ciutadania targarina, siguin creients o no ho siguin, ja que es tracta de preservar el millor tresor arquitectònic que avui dia gaudeix la nostra ciutat. 

Si el passat dia 31 de juliol vàrem festejar amb gran goig els 350 anys de la col·locació de la seva primera pedra, ara, tots els targarins i targarines, tenim un nou repte i és que entre tots siguem capaços de portar a terme la seva total rehabilitació i millora d'acord amb l'esmentat abans Pla Director. Tant de bo que seguint l'exemple dels nostres avantpassats, la nostra generació siguem capaços d'obrar en conseqüència i protegim i cuidem aquest valuós patrimoni de tota la ciutat per a ser transmès degudament a les generacions futures.