Jaume Aligué Escudé

El 1688 fou l'últim any en què consta la visita de fra Josep de la Concepció a Tàrrega, ja que aquest abandonà la direcció de les obres, donat que el consell municipal va decidir donar l'obra de construcció del cimbori a preu fet. 

La construcció del cimbori va ser una obra de gran dificultat que espantava a tothom, ja que tots els informes sol·licitats als mestres d'obres interessats per aquella obra foren negatius; cap mestre d'obres no s'atrevia a fer-se'n càrrec, al·legant la feblesa dels pilars i els arcs del creuer, convençuts que si es feia, cauria. 

Davant d'aquelles negatives, el consell municipal va decidir, el 24 de juny de 1689, replantejar l'obra i no continuar-la tal com estava començada.

Consultats altres pèrits de Barcelona, van donar altres informes favorables per executar l'obra, i d'aquesta manera les obres del cimbori es van reemprendre, amb gran lentitud i precaució, enmig de la por de tothom. 

Vers l'any 1693, a les seves primeries, l'obra va quedar suspesa de forma fixa i va caldre fer venir pèrits de Barcelona per revisar-la. Aquests van concloure que per acabar el cimbori calia reforçar tota la part baixa del creuer. Aquest reforçament va suposar aixecar el massís arc sobre el carrer Cervera que porta gravat l'any 1693.

Mentre s'anava acabant el cimbori, també es feien treballs de desenrunament del que encara quedava dempeus de l'església vella (fins l'any 1694, els capellans van celebrar els oficis divins en l'espai de l'església vella). 

Cap a finals del 1693 la seva construcció estava gairebé resolta i el mes d'octubre d'aquest any es va demanar al mestre d'obres Benet Juli que fes la visura de l'obra. 

Cal dir que és desconeguda la persona que es va fer càrrec de la direcció d'obres en el parèntesi comprès entre 1688 i 1694; en aquest últim any, el mes de maig, un dels paers de la vila es desplaçà a Reus per "a sercar fra Jaume Ribot per la fabrica de la nova Iglesia". Es tracta de Jaume de Sant Agustí, religiós de l'orde carmelita descalç, escultor i arquitecte ocasional, lligat a una altra obra de fra Josep de la Concepció, la capella del Santíssim a l'església prioral de Sant Pere de Reus.

Fra Jaume es desplaçà a Tàrrega per visurar les obres de l'església parroquial, concretament l'aixecament del cimbori, i va ser nomenat director de les obres. 

La presència de fra Jaume, probablement per la seguretat que aportà als qui hi intervenien, va donar l'empenta definitiva a la construcció del cimbori, que es va finalitzar el mateix any 1694.

La seguretat aportada per fra Jaume va propiciar nous ànims constructors que van fer que s'acabés la sagristia i l'espai destinat a arxiu, però restant inacabat el campanar i la seva coberta.

L'any 1695 es va fer l'estudi dels espais interiors per determinar cadascun dels altars que calia construir-hi. 

Fou a principis del 1696, quan ja no es pensava en altra cosa que fer la inauguració de l'església nova. Amb aquesta finalitat el consell municipal i la Comunitat de preveres van estudiar de manera conjunta l'organització de les festes i cerimònies a realitzar per aquella efemèride.

Primerament es va decidir fer la inauguració per al dia 13 de maig, festivitat de les Santes Espines, però es va veure la impossibilitat de tenir per aquella data tots els detalls de la inauguració a punt, i finalment van fixar la data del 19 de maig. Aquest dia, enmig de grans solemnitats, fou beneïda l'església nova i l'endemà, dia 20, hi fou traslladat el Santíssim Sagrament, enmig d'una gran processó. 

Aquesta inauguració es va dur a terme sense estar del tot acabada l'obra a l'interior del temple, ja que encara calia enderrocar alguna part de l'església vella, enllosar el terra i enllestir la majoria dels altars.

Un cop celebrats els solemnes actes inaugurals, fou necessari continuar treballant per l'acabament del temple, al llarg de tota la meitat del segle XVIII. 

Cal dir que la represa entusiàstica de les obres el 1694 va suposar de nou un increment dels costos de l'obra, que van haver de ser finançades, una vegada més, a base de censals.