JAUME ALIGUÉ

Quan el present exemplar del setmanari Nova Tàrrega es trobi a les vostres mans, faltaran unes hores per a la inauguració d'una obra pictòrica important duta a terme al presbiteri de Santa Maria de l'Alba, que l'artista targarí Josep Minguell i Cardenyes ha realitzat al llarg de més de tres mesos de treballs, per tal de poder-se inaugurar el dia 14 de maig, festa de la Mare de Déu de l'Alba. A part de ser la culminació de la seva obra més emblemàtica realitzada a la parròquia targarina, serà el testimoni commemoratiu del 350è aniversari dels inicis de la construcció del magnífic temple barroc del qual pot presumir la ciutat de Tàrrega.

Aquesta celebració, però, deixa enrere tota una història de maldecaps i neguits que al llarg dels tres-cents cinquanta anys de la història d'aquest temple han patit i lluitat els targarins i targarines per veure'l realitzat.

La desfeta del temple romànic-gòtic que va suposar la caiguda del campanar el 15 de febrer del 1672, va afavorir la construcció d'un nou temple, a la vegada que va propiciar tot un cúmul de maldecaps als consellers de la vila targarina, per tal de poder erigir el nou temple, d'acord amb el projecte confiat i dibuixat per fra Josep de la Concepció.

Tot i la quantitat ingent de diners que va suposar emprendre la nova obra, quantificada entorn a les 30.000 lliures, en principi aquest fet no va espantar als consellers targarins, tot i que la situació calamitosa que arrossegava la vila de temps enrere els hi produís la manca dels mitjans necessaris per fer front a aquella obra. 

Les dificultats per tirar endavant, va propiciar que els Pahers amb tot el Consell de la vila, mantinguessin una reunió amb la reverenda Comunitat de Preveres, per tractar aquest tema, ja que ambdues institucions no comptaven amb el recursos adients per a una obra de tanta importància. 

Moguts, però, amb una gran confiança amb la Divina Providència, i un cop aprovada la despesa per a la nova construcció, varen començar els treballs per a la seva urgent realització. 

Primerament varen nomenar una comissió que sota el títol de “promènia de l'obra de l'església” seria la que hauria de vetllar de l'enderroc de l'església vella i de la construcció de la nova. 

Per tal de fer front a la despesa de la construcció del nou temple, reunits el Consell de la Vila i la Reverenda Comunitat, el dia 27 de juliol de 1672, acordaren per part de l'Ajuntament fer una aportació anual de mil sis-centes lliures, moneda barcelonina, pagadores en quatre pagues iguals, o sia quatre centes lliures cada tres mesos i per part de la comunitat de preveres l'aportació, per deu anys, de la quantitat de tres-centes vint lliures, moneda barcelonina, cada any, pagadores, també, en quatre pagues iguals cada tres mesos, o sia un import de 80 lliures trimestrals. 

Tots aquests imports serien destinats a la construcció de la nova església, la capella de les Santes Espines, el campanar i fondre i fabricar de nou les campanes. 

Un cop pres aquest acord, es va decidir escriure al notari de la Cúria de Solsona, el Dr. Martí Andreu, per tal que demanés al Bisbe, en nom de l'Ajuntament, que es dignés a donar permís per a la nova construcció. 

També s'acordà de buscar gent per tal de començar tot seguit les obres d'edificació. 

Tots aquests moviments van conduir que el dia 31 de juliol de 1672, el degà de la vila va beneir, amb gran solemnitat, la col·locació de la primera pedra per a l'edificació del nou temple, amb la presència de tota la Reverenda Comunitat, els senyors Veguer, Batlle, Paers, Prohoms, Nobles, Cavallers i tot el poble targarí, desitjós de veure el començament d'una gran obra. 

Aquest acte va comportar la despesa de 4 sous per a pagar els musics, 6 sous per a pagar la pólvora emprada i 2 lliures i 6 sous per al pare predicador. 

Tot i aquests bon auguris inicials per a les obres, en el decurs del temps de la seva construcció, varen ser mols els maldecaps per a continuar-les. Una major despesa de la prevista, l'exigència de la reverenda comunitat per anar edificant, però, sense comptar amb la seva col·laboració, l'abandonament de l'obra pels constructors, les dificultats per erigir el cimbori, etc. 

En definitiva,Tàrrega compta amb un gran temple, a costa de moltes dificultats per aconseguir-lo, i ara, també, per a conservar-lo.