Jaume Aligué Escudé

En l'article publicat en aquest setmanari el passat 13 de maig, es feia referència a l'acte celebrat el 31 de juliol de 1672 sobre la col·locació de la primera pedra del temple i es deixava ja entreveure les dificultats que al llarg del temps de la seva construcció va patir l'obra de la parroquial de Santa Maria de l'Alba. 

Fou a partir d'aquell 31 de juliol de 1672, quan es van iniciar les obres de construcció del temple parroquial i a partir d'aleshores foren sovintejades les estades de fra Josep de la Concepció a la vila de Tàrrega, per tal de visurar el desenvolupament de les obres.

Al llarg del decenni comprès entre el 1670 i el 1680, les obres van avançar amb gran lentitud. No hi havia prou diners per atendre les obres i l'endeutament es feia cada cop més perillós. El poble targarí donava almoines i contribuïa a la seva edificació fent joves, o sigui, treballant-hi gratuïtament en jornades de peonatge o bé traginant els materials com la pedra, l'arena, la calç, la fusta, etc.

Aquests ajuts, però, no foren suficients. La cosa va empitjorar amb la vinguda de secades i epidèmies. Malgrat tots aquests entrebancs, les parets que formaven l'estructura de l'edifici anaven pujant. 

El 1675 ja es va fer la primera inscripció a la sagristia, a l'ull de la pica rentador de mans (aquesta inscripció és la primera que deixa constància de les obres de construcció del temple). 

El 1676 ja s'havia enllestit la portalada lateral del carrer Cervera, d'acord amb la inscripció que hi ha gravada a l'arquitrau superior de la fornícula de sobre la portalada. 

Mentrestant s'anava pujant també el campanar, ja que a l'esglaó 50 hi ha esculpida la data de 1679. A la capella de les Santes Espines s'hi va treballar de valent entre el 1675 i 1679, sobretot procurant finalitzar les obres de la coberta. 

Als inicis de la dècada del 1680, l'obra va viure un dels seus moments més crítics. En començar l'any 1681, la comunitat de preveres només va donar 40 lliures i va quedar a deure algunes sumes endarrerides. Com que l'ajuntament també havia suspès temporalment el pagament de les seves aportacions, l'obra es va anar paralitzant perquè els treballadors no cobraven. 

Pel juny de 1681, un greu accident ocasionat per una bastida va matar un manobre i va ferir greument un mestre de cases. Aquesta desgràcia va retardar encara més l'obra, ja que ningú no volia treballar-hi pel perill que suposava l'elevació que havia anat assolint l'edifici. Per si allò fos poc, aquell estiu hi hagué una epidèmia a la vila. 

Malgrat tot, els operaris es van sobreposar a les desgràcies i dificultats i les obres van anar avançant, ja que a l'any 1684 es va arribar a l'esglaó 100 del campanar i a l'any 1685 es va arribar a l'esglaó 115, tot i tenint en compte que a l'any 1684 la vila de Tàrrega va patir de nou una altra forta epidèmia. 

L'any 1686, els mestres d'obres van abandonar les obres i es van dedicar a buscar feina en altres llocs, queixosos que no cobraven i que se'ls devia massa sous endarrerits. L'Ajuntament es va veure en la necessitat de fer-los un pagament d'urgència perquè l'obra no s'abandonés. 

Entre el 1687 i 1688, les dificultats es van multiplicar, la vila va patir una crisi agrària arran de la plaga de la llagosta, que va causar danys per tot l'Urgell. Malgrat tot, i davant d'aquella dificultat afegida, la tenacitat de tots plegats va fer possible que les obres no s'aturessin i que l'estructura de l'edifici s'anés completant. 

L'any 1688 ja estaven acabats els tres braços curts del creuer i les capelles de cada costat de la nau central; la capella de les Santes Espines, la sagristia i el campanar eren a punt d'acabar-se; i hom es disposava a començar les complicades obres del cimbori.

L'avenç de la construcció del campanar va suposar procedir a l'encàrrec de la fossa de les campanes i llurs corresponents capçals de fusta per al cloquer. Va ser l'any 1689 que es van fer la majoria de campanes a càrrec del mestre campaner Miguel de los Corrales, operari de possible origen biscaí, el qual comptava amb un equip de professionals campaners amb ell.