JAUME ALIGUÉ

El proper 15 de febrer es commemorarà el 350è aniversari de la caiguda del campanar de l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba. Cal dir que la construcció de l'antiga església parroquial havia presentat problemes ja des dels inicis de la seva construcció al llarg del segle XIV i les seves reparacions, tant en el temple com en el campanar, van sovintejar des de mitjan del segle XV. 

Fou, però, entorn de l'any 1670 quan l'estructura del campanar es va agreujar, i va ser a inicis del 1672 quan l'estructura del conjunt del temple es va sumir en la total precarietat.

Malgrat les precaucions preses i les gestions fetes per la corporació municipal per a la seva preservació, fou el 15 de febrer de 1672 quan es produí la caiguda del campanar, que ensorrà la meitat de l'església i malmeté seriosament la capella de les Santes Espines.

Davant d'aquell fet irreparable, el consistori municipal va acordar demanar el parer a un dels tracistes més importants de l'època, fra Josep de la Concepció, carmelita descalç, que residia al convent de Sant Rafael de la Selva del Camp. 

Sabem pels llibres dels Consells de l'arribada de fra Josep a la nostra ciutat deixant-ne constància d'aquesta manera: “... lo die despres ahir – 1 d'abril de 1672 – arriba en la present vila lo Pare fra Joseph de la Concepció religios de Sant Joseph a qui dies ha que se esperava, a efecte de mirar lo estat de la Iglesia, y lo modo se podia tenir en repararla”.

Un cop arribat i fetes les pertinents observacions de l'ensorrament de l'església parroquial, la seva estimació fou altament pessimista de cara a la seva reconstrucció, aconsellà al consistori municipal enderrocar les restes que havien quedat en peu de l'antiga construcció i fer un nou projecte per a l'església parroquial. 

Arran del seu diagnòstic negatiu, va ser com el consistori targarí va fer-li l'encàrrec d'una nova traça, que suposava l'erecció d'un nou temple i campanar.

Fra Josep de la Concepció va presentar el seu treball al consistori de manera diligent, juntament amb el pressupost final de l'obra. Les quantitats per obrar la nova església van tenir una estima de 17.550 lliures, per a l'obra nova del temple, més el cost de 7.000 lliures, per aixecar el nou campanar, a part de 1.500 lliures per bastir la capella de les Santes Espines i del Santíssim Sagrament, arrodonint-se l'import total fins a 30.000 lliures, ja "que despres se aura de fabricar per lo que ocupa la Iglesia vella” (les despeses per acabar d'enderrocar la part no caiguda del temple).

El projecte presentat i el seu pressupost van ser aprovats pel consistori targarí, malgrat l'enorme i desorbitada despesa que la nova construcció comportava. 

Per a la confecció de la traça de la nova església, fra Josep va rebre els honoraris de 66 lliures "...que se li pagaren en remuneració y satisfacio de las trassas, dels perfils, y monteas de la fabrica de Iglesia Major, campanar y capella de las Santas Espinas, y explicació de aquellas las quals constan en dos pergamins y un codern”.

Avui dia es compta només amb els dos pergamins traçats per fra Josep, i s'han perdut el quadern explicatiu de l'obra que va redactar com acompanyament al dibuix de la traça de l'església. 

Fou d'aquesta manera que arran d'aquest encàrrec fet a fra Josep pel consistori targarí es van iniciar les obres de construcció del nou temple barroc de Santa Maria de l'Alba, i es posà la primera pedra de la nova construcció el dia 31 de juliol de 1672.

Val a dir els maldecaps que van suposar pel consistori targarí fer front a la magnitud de l'obra de la nova església parroquial, amb tot, però, es van anar superant fins a arribar a la seva construcció inacabada, i es deixaren pel camí l'acabament del campanar, la façana principal i el cor baix, previstos en la traça de fra Josep de la Concepció. 

Serà al llarg d'aquest any 2022 que es vol commemorar el 350è aniversari de l'inici d'aquella proesa que els nostres avantpassats varen gestionar. En homenatge a tots ells i amb voluntat de millorar el conjunt de Santa Maria de l'Alba és el motiu pel qual actualment es duen a terme les pintures al fresc del presbiteri a càrrec de Josep Minguell i Cardenyes. Ara és un bon moment per ajudar a assolir aquest nou repte per commemorar el 350è aniversari dels inicis barrocs de Santa Maria de l'Alba.