Les violències sexuals són una violència estructural, una greu vulneració dels drets humans. Les violències masclistes són un impediment perquè les dones puguem aconseguir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat. Són, a més, el principal problema de seguretat pública al nostre país. No podem tolerar que a la nostra societat més de la meitat de la població, les dones, visquem sense el dret a caminar sense por a la nit. No podem admetre que haguem normalitzat l’”avisa’m quan arribis”, el caminar depressa i amb les claus a la mà. Volem ser lliures, no valentes. Per això, perquè ens volem vives, lliures i sense por, hem de fer tot allò que estigui a les nostres mans per acabar amb les violències contra les dones.

Ens ha de fer reflexionar, però sobretot ens ha de fer actuar, que gairebé tres milions de nenes i dones a l’Estat espanyol hagin patit violència en algun moment de la seva vida. Les dones tenim dret a viure una vida sense agressions i les administracions públiques tenen l’obligació de portar a terme polítiques públiques de prevenció, sensibilització, detecció i abordatge de les violències sexuals. El protocol per actuar davant els casos de punxades en discoteques que ràpidament es va posar en marxa és un exemple d’aquesta necessària acció àgil que reclamem. 

El Congrés dels Diputats acaba d’aprovar definitivament la Llei Orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, també coneguda com la llei del “solo sí es sí”. Una norma que suposa una passa endavant per a la protecció de les dones que pateixen violències sexuals. I és una passa endavant, que fa possible el “germana jo et crec” que proclamàvem a les manifestacions en contra de la sentència de la Manada, perquè inclou el consentiment com a element clau al Codi Penal.

En un context en el qual els drets de les dones es veuen amenaçats per les formacions de la dreta i la ultradreta, les esquerres han de ser més valentes que mai. Les desavinences entre socis al govern de l’Estat van fer perillar aquesta norma i n’han endarrerit l’aprovació fins ara. No podem badar ni distreure’ns amb discussions que no porten enlloc. Cal valentia, agilitat i tota la diligència quan es tracta de defensar i avançar en drets.